La inclusió relativa del 'Telenotícies'

Aquest diumenge, el Telenotícies cap de setmana duia a terme una bona iniciativa amb voluntat de sensibilització i denúncia. Els presentadors habituals, Ramon Pellicer, Cristina Riba i Artur Peguera, compartien la seva feina amb tres professionals amb discapacitat intel·lectual. L’informatiu posava èmfasi en notícies vinculades a la inclusió, a les reivindicacions i les necessitats d’aquest col·lectiu: la reclamació de cursos adaptats per continuar estudiant, la inserció laboral en empreses, la seva participació en l’àmbit polític, les llistes d’espera per viure en un pis o una residència, l’atenció psicològica o notícies esportives o culturals en què els protagonistes eren altres persones amb una discapacitat. També informaven l’audiència sobre l’adaptació a la lectura fàcil, un recurs de redacció per ajudar en la comprensió dels textos. El Telenotícies també s’havia adaptat a aquest sistema. 

Va ser una edició que semblava preparada amb molta cura i amb la implicació directa dels presentadors del Telenotícies. Es notava el treball previ i la complicitat per donar-se pas els uns als altres. No és gens fàcil col·locar-se davant d’una càmera en un plató d’un informatiu. És una feina que imposa i, tot i que tots tres treballen en l’àmbit del periodisme, té mèrit que ho fessin amb la confiança i la serenitat que van demostrar Beatriz Ruiz, Cristian Garcia i Isabel Guinaldo. Segur que va ser un Telenotícies amb un esforç i una dedicació al darrere que encara va més enllà del que vam poder percebre des de casa. 

Aquestes iniciatives mediàtiques són positives perquè marquen les diferències. Incorporar noves fórmules inclusives assegura un impacte en l’espectador. Incloure les persones amb discapacitat intel·lectual com a relators i no només com a protagonistes arriba a l’audiència d’una manera més directa. 

D’altra banda, va ser una mica decebedor que els presentadors convidats no col·laboressin en algunes de les notícies desvinculades de la discapacitat intel·lectual, ni que fos en la breu introducció per anunciar-les. La participació quedava circumscrita a les temàtiques associades a la seva pròpia condició. Potser hauria estat bé que haguessin pogut donar pas, per exemple, a la informació sobre el canvi climàtic o anunciar el reportatge sobre la menopausa del 30 minuts. O introduir l’homenatge al pilot Marc Márquez o alguna notícia sobre el Barça. La millor manera d’incloure qualsevol col·lectiu minoritzat és incorporar-lo al relat compartit i no únicament en aquell que els afecta directament. No només són persones amb una discapacitat. També poden donar pas a temàtiques sobre la ciència, els esports, la moda o l’art sense que tinguin a veure amb la diversitat cognitiva. El resultat va ser bo, però la sensibilitat del Telenotícies potser hauria pogut anar més enllà i fer-los partícips, ni que fos puntualment, de l’actualitat que compartim tots. Perquè, si no, és una nova manera d’encasellar-los, d’excloure’ls de la realitat comuna i tornar a dividir la vida en dues bandes: amb discapacitat i sense. Es tracta que tots participem en un món més transversal.