La incerta engegada de la nova televisió valenciana
El futur dels extreballadors i l’inici de les emissions són dubtes encara sense resoldre
ValènciaEl 29 de novembre es compleix el tercer aniversari des de la fatídica apagada de Radiotelevisió Valenciana. La decisió del govern del PP d’Alberto Fabra va fer del País Valencià l’únic territori de l’Estat amb llengua pròpia sense mitjans públics, la recuperació dels quals va ser una de les grans promeses electorals dels partits d’esquerres que posteriorment, el maig de 2015, van aconseguir arrabassar la Generalitat Valenciana als populars.
Malgrat la promesa electoral, la realitat és que un any i mig després d’assumir el poder no hi ha data concreta per a l’inici de les emissions de la radiotelevisió dependent de la nova Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. La principal raó de la demora a l’hora d’assentar els fonaments de la nova televisió pública han sigut les diferències entre els diferents grups polítics.
No hi haurà emissions en proves
La decisió del govern que presideix Ximo Puig de residenciar en el Parlament valencià l’engegada de la nova radiotelevisió i l’intent dels partits de consensuar sense èxit la llei, primer, i els membres del consell rector i el seu president, després, ha retardats els terminis previstos per iniciar les emissions, que ja és segur que no coincidiran amb el tercer aniversari de l’apagada.
De la nova corporació, l’únic que hi ha en funcionament és el consell rector, els membres del qual van assumir el càrrec a finals d’octubre després de ser triats pel Parlament -sense el vot del PP, que es va absentar pel veto a un dels seus candidats-. Aquest òrgan ja ha declinat la possibilitat d’emetre en proves i ara han de redactar les bases del concurs per triar el director de la radiotelevisió i establir la manera de fer les primeres contractacions.
Amenaça de recurs a la llei
La manera de configurar la plantilla serà un punt de fricció amb els antics treballadors que reclamen el seu dret a recuperar la feina. No obstant això, la llei no preveu la seva contractació directa sinó que diu que es tindrà “en especial consideració” la seva experiència. Aquesta disposició addicional no només no ha agradat als extreballadors sinó que podria motivar el recurs del govern espanyol en entendre que podria vulnerar el principi d’igualtat en la contractació de personal.