Iñaki Gabilondo: "El fantasma del feixisme està creixent d'una manera molt inquietant"

BarcelonaAquest dijous, Iñaki Gabilondo va participar a la Nit de l’ARA, un acte durant el qual va mantenir un conversa amb la directora de l’ARA, Esther Vera, sobre el moment actual del periodisme i de la política. A continuació, extraiem alguns dels ensenyaments més destacats de la seva lliçó de periodisme. La conversa completa està disponible en format vídeo en aquesta mateixa peça.

"La crisi del periodisme és la crisi de les empreses periodístiques, no del periodisme. Sempre s’ha dit que aquest és el millor moment de la història per exercir el periodisme i el pitjor per viure'n, però sí que és veritat que quan parlem de la crisi del periodisme ens estem referint a l’enfonsament de les estructures periodístiques que havien sostingut sempre l’activitat. Aquestes són les que s’han ensorrat, s’ha dit, com a conseqüència de les noves tecnologies i de la globalització, que no pot resistir la construcció lenta del producte periodístic".

"La gent creu que estem vivint un mal moment esperant a veure quan passarà aquest mal moment. No, aquesta inestabilitat s’institucionalitzarà. Viurem en una societat inestable. Els milions de senyals que ens estan arribant ara de totes bandes, per tots els camins –les veritables, les falses, les fake news, les fake news industrials–, tot això cohabitarà ja amb nosaltres per sempre".

"La credibilitat és decència més temps. Aquesta és una fórmula infal·lible, però fa falta que et donin el temps i que et donin suport en els moments d’equivocacions, perquè no hi ha decències perpètues: hi ha mals passos, hi ha equivocacions, hi ha errors. La gent s’identifica amb territoris als quals entrega la seva confiança en un univers que percep que no és digne de confiança. [...] El combat dels mitjans de comunicació és el combat per la independència i per la solvència. Encara que es converteixi en una bombolla de confiança. El diari ARA i els seus lectors crearan un univers de confiança i aquí és on ens hem d’instal·lar, fent el millor periodisme possible".

"El joc està en la qualitat professional i la decència professional, en el joc net. El meu pacte amb els oients era el següent: jo intentaré que quan digui una cosa que és, sapigueu que és una cosa que és, que no es confongui amb una cosa que crec o amb una cosa que m’agradaria. Amb aquesta petita fórmula es va bastant bé".

"Si continues creient en els éssers lliures, en els pobles lliures, en la il·lusió de construir coses, si creus en la democràcia, has de creure en el periodisme. El periodisme es va inventar perquè els ciutadans puguin participar en les decisions que els afectaran. Els ciutadans necessiten saber què està passant al seu voltant. El periodisme té un paper fonamental en la comprensió d’una vida en llibertat i en democràcia".

"Des que era petit, tota la meva vida, hi ha hagut una espècie d’il·lusió a l’horitzó. Ara les úniques il·lusions a l’horitzó les tenen els reaccionaris. Somien amb un horitzó cap enrere, un horitzó regressiu. Un retorn és l'única utopia que circula, no n’hi ha cap més. Per això, cal reanimar la necessitat de creure en la democràcia".

"Els mitjans de comunicació viuen, amb caràcter general, en pànic financer. I, a conseqüència del pànic financer, alguns estan cometent l’error de tirar per la drecera de la frivolitat, la banalització. S'acosten a la superficialització, al caramel·let, a afalagar ràpidament el lector, l’oient, l’espectador. Busquen una manera d’amagar el pànic, però aquesta és una manera equivocada de veure les coses".

"Hi ha un fantasma que ens vigila molt seriós, que és el fantasma d’aquest feixisme o semifeixisme, digueu-ne com vulgueu, que està creixent d’una manera molt, molt, molt inquietant i que avança i avança, se’ns acosta, i que a mi em sembla molt inquietant. Crec que el que ajuda a muscular una mica el múscul defallit i el que ajuda a recordar que val la pena la baralla és que està agafant massa pes un pensament insolent que hem conegut molt bé i que no podem permetre que torni. Així que jo crec que el periodisme aliat de la democràcia, pare de la democràcia i fill de la democràcia, al mateix temps, jo crec que ha de seguir existint".

"Quan estava a la CNN Plus m’enfadava molt amb l’eslògan aquell que deia «Ho estàs veient, està passant». Allò es venia com l’últim crit en matèria d’autenticitat periodística: es veia a la pantalla i ningú oferia res més que el so ambient. Ho estàs veient, està passant, sí, però no estàs entenent absolutament res, perquè estàs veient que cau aigua i no saps si és l’aigua que per fi rega una terra resseca o el dotzè dia d’inundació que s’està cobrant 86.000 vides. El periodisme és imprescindible per poder interpretar la realitat. No n'hi ha prou amb col·locar-la així a distància, barallar-se amb aquesta disputa".

"No preguntis què passarà, pregunta què faràs. Perquè el futur el decideix el que fem, el que no fem i el que permetem que es faci".