L’impacte de reviure el Dia D
La televisió ha commemorat el vuitantè aniversari del Desembarcament de Normandia acostant-se a aquest esdeveniment històric a través de noves narratives i mitjans. L’informatiu del vespre de la cadena francesa TF1 ha ofert als seus espectadors una recreació històrica en 3D d’aquesta operació que va posar fi a la Segona Guerra Mundial a través d’un vídeo volumètric on el periodista Yanni Khezzar s’incorporava dins dels esdeveniments com a narrador. Començava dins de la sala de mapes on es prenien les decisions militars i, a continuació, apareixia dins d’un dels avions des d’on van saltar tres mil paracaigudistes. Després apareixia en plena nocturnitat de la costa francesa per anar relatant tot el desplegament dels soldats, fins a entrar dins d’un búnquer. El periodista s’expressa amb l’estil que ho faria un cronista, abaixant el to de veu si es requereix silenci o amb més èpica si és un moment d’alta intensitat bèl·lica, però sempre manté la distància informativa. Khezzar no s’incorpora mai en els espais com un personatge més dels que ho van viure en primera persona, evitant caure en un protagonisme gratuït i en la banalització teatral dels esdeveniments.
Però, tot i que la tecnologia permet acostar-nos a la història amb nous punts de vista insòlits i privilegiats per entendre millor l’evolució dels fets, a vegades les imatges originals del Dia D continuen sent les més espectaculars.
Dimecres, al Telenotícies vespre de TV3, Isabel Galí, la corresponsal a França, ens explicava una història molt emocionant. El documentalista Dominique Laforge havia trobat unes imatges inèdites de l’operació que va alliberar França de l’ocupació nazi. És una pel·lícula que va filmar el sergent de l’exèrcit nord-americà Richard Taylor. Ara les seves filles han pogut observar aquells moments tan intensos des del punt de vista del seu pare, que també va caure ferit. El reportatge mostrava les dues germanes veient l’horror de què el seu pare va ser testimoni, les imatges del qual va deixar per a la posteritat. “Estan descobrint els moments més perillosos de la vida del seu pare”, deia Galí, intentant que l’espectador empatitzés amb la càrrega psicològica que tenia aquell moment. “Jo aquesta part no la conec. No vaig saber mai com era el meu pare abans de tenir-nos i no ens en va parlar mai. És com si anés enrere en la història i toqués aquest moment”, deia una de les seves filles.
Al final de la crònica, Isabel Galí tenia l’encert de connectar aquest aniversari de l’alliberament de França de l’ocupació nazi amb l’actualitat, a les portes d’unes eleccions europees i amb l’auge polític de l’extrema dreta.
Aquesta commemoració, que ens fa reviure un dels moments clau de la història mundial, permet fer-nos reflexionar sobre com es percebran en un futur les guerres que estem vivint en el nostre present. Com les imatges d’Ucraïna o Gaza que apareixen en els informatius s’interpretaran en la posteritat, d’aquí vuitanta anys. I quina lectura es podrà fer del sentit i les conseqüències d’aquests conflictes.