La imatge del rescat d'una embarassada ferida a Mariúpol guanya el World Press Photo 2023
El prestigiós concurs de fotografia també ha premiat un reportatge sobre la vida a l'Afganistan
BarcelonaL'esgarrifosa imatge del rescat d'una embarassada durant el bombardeig a la maternitat de Mariúpol, a Ucraïna, ha estat considerada la foto de l'any pel World Press Photo. La instantània, presa pel fotoperiodista ucraïnès Evgeni Maloletka, mostra com els serveis d'emergència intenten salvar la vida d'una mare, Irina Kalinina, de 32 anys, que va acabar perdent el nadó després de l'atac a l'hospital maternoinfantil de la ciutat. El bebè, anomenat Miron, que vol dir pau, va néixer mort. Mitja hora després la Irina també va morir.
Mentre els serveis d'emergència l'atenien, la Irina, que ja havia perdut el nadó, suplicava: "Mateu-me ara". El jurat ha concedit el premi a la fotografia de Maloletka perquè "representa l'absurditat i l'horror de la guerra". Donant visibilitat a aquesta imatge, el jurat del World Press Photo espera que el món s'adoni de la "intolerable realitat d'aquesta guerra".
Maloletka ha estat un dels pocs fotoperiodistes que ha pogut documentar els horrors que van tenir lloc a Mariúpol durant els mesos del setge rus. "És dur rebre un premi per fotos de gent que ha mort. És molt dolorós d'entendre. Són fotos de l'horror. No és una cosa per la qual hauria volgut rebre un premi. Però bé, ja està, això m'acompanyarà tota la vida. Al mateix temps, és important mostrar al món què passa a Ucraïna", explicava Maloletka a Efe. El fotoperiodista, que ha treballat per a Associated Press i Al-Jazeera, cobreix la invasió russa d'Ucraïna des del 2014, després de l'annexió de Crimea, i també ha documentat les protestes del moviment Euromaidan i l'evolució del covid al seu país.
Reportatge de l'any
A més de triar la foto de l'any, el World Press Photo atorga premis en unes altres categories. Enguany, el guanyador al millor reportatge ha estat el fotoperiodista danès Mads Nissen per El preu de la pau a Afganistan, publicat a Politiken. Nissen, que el 2015 i el 2021 va guanyar el guardó a la millor foto, denuncia les dificultats diàries a què s'enfronten els civils a l'Afganistan dels talibans després de la retirada de les forces nord-americanes l'agost del 2021. Una de les fotos del reportatge explica la història de Jalil Ahmad, un noi de 15 anys que va vendre un ronyó, obligat pels seus pares, per 3.500 dòlars per pagar aliments per a tota la família. El cas d'Ahmad és un reflex de l'augment del començ il·legal d'òrgans al país a causa de la falta de feina i la fam.
Segons dades del 2022, un 97% de la població viu per sota del llindar de la pobresa i un 95% no té prou recursos per alimentar-se. "La meva esperança és que aquest treball no només serveixi per conscienciar, sinó que també faci que la població s'impliqui amb els milions d'afganesos que necessiten desesperadament aliments i ajuda humanitària", ha explicat el fotoperiodista.
El premi per a un projecte de llarga durada ha estat per a la fotògrafa armènia Anush Babajanyan per una sèrie de fotografies que reflecteixen la lluita contra el canvi climàtic de quatre països de l'Àsia Central sense sortida al mar i amb falta de coordinació pel que fa als subministraments d'aigua que comparteixen. Es tracta del Tadjikistan i el Kirguizistan, aigües amunt dels rius Syr Darya i Amu Darya, i l'Uzbekistan i el Kazakhstan, aigües avall.
Babajanyan ha documentat com viu la població d'aquesta zona els problemes d'aigua que fa anys que experimenten. "L'aigua s'entrellaça amb les seves vides. La vida de les persones està canviant perquè el clima està canviant i també s'hi han d'adaptar. Volia capturar aquest esperit poderós. Una de les raons per les quals estic contenta que aquest projecte hagi estat guardonat és que significa que puc compartir la història amb un públic més ampli. Les històries de tot allò que passa a l'Àsia Central no estan prou cobertes", assegura.
Finalment, el quart guardó d'aquesta edició, el que s'atorga a un format obert, ha anat a parar a l'egipci Mohamed Mahdy, que ha documentat el desplaçament i la pèrdua d'identitat del poble pesquer d'Al Max. Situat al canal de Mahmudiyah, després d'anys d'incertesa i de resistència ha sucumbit als plans de demolició per donar pas als desenvolupaments portuaris de la veïna Alexandria. El 2020 el govern egipci va començar a desallotjar els habitants del poble, els va recol·locar en habitatges situats a quilòmetres del canal i va començar a enderrocar-ne les antigues cases fent desaparèixer part de la memòria col·lectiva dels veïns. Per al projecte, Mahdy va animar els veïns a escriure cartes i records per construir un arxiu de memòries privades per a les generacions futures.