Huawei resisteix i es reforça
El gegant tecnològic xinès ha superat el bloqueig nord-americà i, més enllà dels mòbils, aposta per les tecnologies del futur, amb patents i tecnologies pròpies
L'empresa xinesa Huawei ha tancat les seves botigues emblemàtiques de mòbils a Europa, inclosa la de plaça Catalunya de Barcelona, però lluny de sucumbir a l'embargament decretat per Trump i mantingut per Biden, factura i obté més beneficis que mai, mentre continua dominant el mercat mundial d’equips de telecomunicacions, el seu principal negoci. Ara aposta fort per dominar tecnologies de futur que la facin menys vulnerable, com el cotxe connectat, les plataformes de cotxes elèctrics, la transició energètica i les dades al núvol, amb patents i tecnologia pròpies. I, sempre, aprofitant el seu immens mercat interior com a base de llançament i consolidació dels productes nous.
Huawei va patir un fort sotrac quan el govern de Donald Trump va prohibir a la taiwanesa TSMC fabricar i subministrar els xips que la filial Hi-Silicon de Huawei havia dissenyat per als seus smartphones. Al final, Huawei va haver de vendre’s la seva divisió de smartphones a Honor, una segona marca creada amb inversors xinesos per fabricar telèfons intel·ligents amb processadors de la firma americana Qualcomm i així superar l’embargament americà. L'operació, ja complicada de per si, ho va ser encara més per la covid, però al final Honor ha aconseguit guanyar molta quota de mercat, sobretot a la Xina i resta d'Àsia, però també a Europa.
Ara, després de cinc anys d’embargament, fins i tot els smartphones Huawei, fabricats íntegrament a la Xina i amb el sistema operatiu propi HarmonyOS, estan recuperant posicions al competitiu mercat xinès. Les autoritats dels EUA encara no s’expliquen del tot com s’ho ha fet Huawei per fabricar el Mate 60, un telèfon de gamma molt alta sense res a envejar dels seus competidors, inclosos els iPhones. Sembla que el fabricant xinès SMIC ha aconseguit maquinària de segona mà per fabricar-li a Huawei xips menys avançats que els de Qualcomm, Samsung o MediaTek que fan servir les altres marques, però que ofereixen prestacions més que suficients.
Les empreses dels EUA estan molt amoïnades amb les conseqüències del bloqueig imposat pel seu govern a l’exportació de productes d’alta tecnologia al mercat xinès: no ha aconseguit l’objectiu principal d’ensorrar Huawei ni la tecnologia xinesa, estan perdent moltes vendes allà i impulsa de retruc la sobirania tecnològica de la Xina en xips cada vegada més sofisticats.
L’any passat, Huawei va més que duplicar els beneficis, fins als 12.100 milions de dòlars, i la facturació va créixer un 9,6%, fins a gairebé els 100.000 milions de dòlars, la més elevada de la seva història. Gran part dels guanys corresponen al darrer pagament de la venda a Honor de la seva divisió de mòbils, fa més de tres anys, però el flux de caixa operatiu de gairebé 10.000 milions de dòlars, quatre vegades el del 2022, apunta que Huawei ha deixat enrere el pitjor, entre l’embargament americà i la covid.
La divisió d’infraestructura de Huawei, que comprèn els equips de telecomunicacions, representa la meitat de la facturació total i va créixer el 2,3%, i la divisió de telèfons –que abans de les sancions americanes era la que facturava més (tot i que amb pocs beneficis)– l’any passat va créixer el 17%, fins als 35.000 milions de dòlars. El negoci de les dades al núvol va facturar un 22% més, i també van progressar altres negocis emergents, com components i plataformes per a cotxes elèctrics i intel·ligents, així com productes per a la transició energètica, que ara representen molt poc però que la companyia espera que siguin el seu futur.
Huawei continua mantenint una forta inversió en la recerca i desenvolupament de nous productes: 22.800 milions de dòlars (el 2% més que el 2022) i ocupa 114.000 empleats, el 55% de la plantilla total, que no ha variat. Aquesta inversió en components sofisticats i programari, així com la seva gran cartera de patents, contribueix a explicar la gran resiliència i creixement de la companyia.
Alemanya depèn de Huawei en telecomunicacions
En el competitiu mercat mundial d’equips de telecomunicacions, les dues grans empreses europees del sector, Ericsson i Nokia, estan patint grans pèrdues i facturen menys en els últims trimestres per l’alentiment dels mercats europeu i nord-americà, mentre que Huawei i l’altra firma xinesa del sector, ZTE, no paren de guanyar mercat, gràcies en gran part a la bona marxa del seu mercat interior i també els del sud-est asiàtic, l'Orient Mitjà, l'Índia, Àfrica i Amèrica Llatina.
Fa un parell de setmanes, les tres grans operadores del mercat alemany de telefonia mòbil (Deutsche Telekom, Vodafone i Telefónica) van arribar a un acord per evitar els equips de Huawei i ZTE en els nuclis de les seves xarxes 5G, i retirar tots els elements de telefonia mòbil de Huawei i ZTE a partir del 2029. Per a les dues marques esmentades, això no tindrà cap impacte aquesta dècada, perquè ara ja no hi ha cap producte xinès al nucli de la xarxa 5G a Alemanya i a Europa, segons reconeixen els especialistes.
En aquests moments hi ha molts equips de Huawei a la resta de la xarxa 5G a Alemanya, especialment en la de Deutsche Telekom, però no es preveu que es retirin, almenys fins al 2029. Les comunicacions mòbils alemanyes representen gairebé la meitat de les europees i una substitució ràpida dels productes xinesos de la xarxa mòbil alemanya per altres d’europeus es veu inviable, en gran part per les previsibles represàlies comercials del govern de Pequín i el probable col·lapse del servei de mòbil a Alemanya. El pas de 4G a 5G dels equips de Huawei es va fer en gran part amb actualitzacions de software, que ha de ser de l’empresa xinesa, perquè els seus equips són incompatibles amb els de Nokia i els d’Ericsson.
Per a la indústria alemanya, parlar d’embargament o imposició de més gravàmens als productes xinesos és un tema molt sensible, perquè és molt dependent de les exportacions a la Xina, com també passa en altres països i inclús a Espanya en diversos temes (l’aranzel que vol imposar la UE als cotxes elèctrics xinesos n’és un exemple recent). Però la situació de les telecomunicacions a Europa comença a ser greu: a la Xina ja estan renovant les xarxes 5G amb la nova tecnologia 5G Advanced, mentre que a Europa encara estem en la fase de completar la tecnologia 5G de finals de la dècada passada. La situació financera i el mercat de les operadores europees tampoc donen per a una ràpida renovació i la indefinició política del que cal fer amb Huawei agreuja i dificulta adoptar una estratègia coherent de les telecomunicacions europees.
En la reunió anual de l’abril passat amb analistes, el president actual del consell de Huawei, Eric Xu, va posar el focus en la necessitat de millorar la competitivitat de tots els productes i operacions de la companyia, així com centrar-se en la intel·ligència artificial, encara que sense donar gaires detalls. En tot cas, queda clar que els EUA no han assolit l’objectiu d’ensorrar Huawei, i ara l’empresa sembla més forta que abans de les sancions. Amb Trump com a futur president, és previsible que les sancions contra les empreses xineses es mantinguin o s’agreugin; en canvi, si Kamala Harris surt finalment elegida, podrien suavitzar-se una mica.
També caldrà veure quina posició de cara a la Xina prenen la nova Comissió Europea i els estats europeus. Fins ara, Europa ha perdut més que no ha guanyat quan ha seguit el dictat dels EUA en l’embargament xinès, malgrat no haver estat gens contundent. L’exemple de Huawei i la seva resiliència a tots els embats dels EUA fa veure que a Europa hem d’anar amb peus de plom amb la política comercial cap a la Xina, si no volem que la nostra indústria quedi encara més malmesa.