HTC Sense... català
R econec que sempre he tingut simpatia per HTC. L'empresa, amb seu a Taiwan, va començar la seva activitat produint aparells a mida per a tercers: de les seves plantes sortien els smartphones Treo, de Palm; els ordinadors de mà iPaq, de Compaq, i molts dels telèfons que les operadores de telefonia comercialitzaven amb la seva marca. HTC té un dels equips més potents de desenvolupament de productes mòbils basats en Windows, i seu va ser el primer smartphone comercial amb el sistema Android: el G1, de T-Mobile (2008). Quan els seus directius van preveure el potencial de creixement del segment dels telèfons intel·ligents, van sortir de l'armari i van començar a vendre aparells amb la seva pròpia marca, que ara és una de les més importants del mercat. L'experiència acumulada treballant per a d'altres els va permetre sortir amb equips de qualitat, als quals afegeixen prestacions exclusives com HTC Sense, probablement la millor de les capes de programari que diversos fabricants afegeixen al sistema operatiu Android per facilitar-ne l'ús per part d'usuaris sense coneixements tècnics. De fet, l'HTC One X és el telèfon Android que he fet servir més sovint aquests últims mesos. Però em sembla que aviat canviaré de marca.
Aquesta setmana, HTC ha anunciat el nou One X+, una versió supervitaminada del citat One X amb més capacitat de memòria, més durada de bateria i la versió 4.1 (Jelly Bean) del sistema operatiu Android. A més, l'empresa també ha promès distribuir durant aquest mes una actualització a Jelly Bean per als telèfons One existents. Jo confiava que, a més de les noves prestacions d'Android -com el cercador intel·ligent Google Now-, tant el nou model com l'actualització inclourien per fi entre les opcions d'idioma el fins ara absent català. Però un portaveu de l'empresa m'ha indicat que no serà així.
La decisió d'HTC de seguir distribuint smartphones Android sense català contrasta amb un altre anunci: els nous telèfons de la marca amb el sistema operatiu Windows Phone 8, de Microsoft, que sortiran al mercat -com els de Nokia, Samsung i Huawei- cap a finals d'aquest mes, sí que inclouran el nostre idioma.
A què es deu aquesta diferència? Doncs, curiosament, al caràcter obert de què presumeix Android i al perfil tancat que generalment s'atribueix a Windows. Google proporciona als fabricants de telèfons el codi complet d'Android, amb totes les característiques i funcions de cada nova versió i tots els idiomes disponibles. Aquest sistema operatiu complet és el que s'inclou en els telèfons i tauletes -fabricats per tercers- que Google comercialitza amb la seva marca, i per això el meu smartphone Google Nexus S (fet per Samsung) i la meva tauleta Google Nexus 7 (feta per Asus) funcionen amb Android Jelly Bean en català. Però cada fabricant de dispositius és lliure d'afegir-hi característiques pròpies i de suprimir-ne les que no vulgui. Això és el que fan la majoria dels fabricants de telèfons Android amb el català. Fins fa poc, només Sony (abans Sony Ericsson) mantenia el nostre idioma; fa uns mesos, Samsung ha començat a fer-ho també amb els seus Galaxy SIII i Galaxy Note, que porten la versió anterior d'Android, la 4.0 (Ice Cream Sandwich). Però no és el cas de Huawei, LG, ZTE. Ni de HTC.
En canvi, la llicència que els fabricants paguen a Microsoft per incorporar Windows Phone en els seus aparells -entre 5 i 30 dòlars, segons la quantitat; Android és gratuït- especifica que no poden afegir ni eliminar funcions en el nucli del sistema operatiu ni en la interfície d'usuari, sinó que les han d'adoptar tal com vénen. Tots els smartphones amb Windows Phone tenen el mateix aspecte i ofereixen les mateixes funcions bàsiques; uns es diferencien dels altres en les prestacions de hardware -processador, capacitat de memòria, mida de pantalla, resolució de la càmera- i en les aplicacions que s'hi afegeixen. Per això, si Microsoft inclou el català en la nova versió 8 de Windows Phone, tal com s'ha confirmat que farà, la nostra llengua estarà disponible en tots els aparells que portin aquest sistema operatiu. Fins i tot en els de HTC. I així m'ho ha confirmat també l'empresa.
Per tant, els usuaris que vulguin un smartphone amb els menús en català poden triar entre els iPhone, d'Apple; els BlackBerry, de RIM; els Symbian, de Nokia, i, aviat, tots els Windows Phone 8. Si prefereixen Android, només tenen a l'abast els models de Sony i els més recents de Samsung. Els que optin igualment per un Android de HTC descobriran, com em deia @kaiserlleida a Twitter, que potser el nom de la capa funcional que l'empresa incorpora en els seus smartphones vol dir una cosa diferent: HTC Sense... sen se català.