Una sèrie femenina per agafar el relleu de ‘Merlí’

Palau-solità i PlegamansÉs un dimecres de gener. A molts punts de Catalunya està nevant i al pavelló Maria Víctor de Palau-solità i Plegamans hi fa un fred que et va penetrant als ossos per més abrigat que vagis. En un racó de la pista hi ha quatre noies equipades amb patins i un estic que s’esperen embolicades amb una manta. Però quan algú dona l’ordre d’acció se la treuen del damunt i comencen a patinar en màniga curta. Exigències del guió.

Les noies formen part de l’equip femení del Minerva, un club fictici d’hoquei patins al voltant del qual giraran les trames de la nova sèrie que TV3 estrenarà a l’abril. Provisionalment, la ficció es titula Les de l’hoquei, tot i que hi ha, com a mínim, una altra proposta sobre la taula: Imparables. Aquesta és, de fet, la denominació que consta a la claqueta. Independentment del títol que s’acabi imposant, la nova proposta té tots els ingredients per convertir-se en una digna substituta de Merlí per arribar a un públic transversal: una bona colla de joves actors desconeguts per l’audiència, noms consolidats per interpretar els principals personatges adults i una trama central adolescent completada amb històries paral·leles sobre les seves famílies. I hi afegeix, encara, un nou element precisament allà on Merlí més coixejava, la visió de gènere: les veritables protagonistes de la ficció seran les noies.

Yasmina Drissi, Júlia Gibert, Dèlia Brufau, Natàlia Barrientos, Clàudia Riera, Mireia Oriol i Asia Ortega donaran vida a les jugadores del Minerva, que tenen entre 16 i 18 anys (tot i que l’edat de les actrius va dels 17 als 23). Brufau explica que abans de començar el rodatge “es podien defensar sobre els patins, algunes més i algunes menys”, però per arribar a interpretar unes jugadores d’hoquei amb un cert nivell es van sotmetre a un entrenament intensiu: durant dos mesos van dedicar dues hores al dia a aprendre a jugar, a les ordres d’Arnau Casanovas, l’entrenador de l’equip femení del Club Patí Manlleu. “Hem fet una evolució molt important, n’estem molt orgulloses”, diuen. De tota manera, totes tenen una doble per a les seqüències que requereixen més domini de l’esport.

L’entrenadora de l’equip és l’Anna (Iria del Río), una exjugadora del Minerva que ha arribat a ser campiona d’Europa, però que s’ha hagut de retirar temporalment de les pistes a causa d’una lesió i, mentrestant, assumeix la direcció del grup. L’Anna va ser deixeble de la Terrats, l’actual entrenadora de l’equip masculí, però els seus mètodes són totalment diferents: la més veterana, encarnada per Nora Navas, és una dona dura i competitiva que s’ha guanyat el sobrenom de Terminator, mentre que l’Anna s’esforça en crear complicitats entre les membres de l’equip, encara que això suposi rebaixar el nivell d’exigència.

Tot i així, el conflicte que servirà de motor de la trama no serà aquesta divergència entre les dues tècniques sinó l’amenaça de desaparició que plana sobre l’equip, ja que el president del Minerva (Josep Linuesa), prefereix apostar per la secció masculina. “L’equip penja d’un fil, perquè no hi ha diners. Jo els hi dic: «O guanyeu la Lliga o l’equip se’n va»”, explica Navas, i reflexiona: “Sempre és el mateix: les dones han de demostrar que ho fan bé, i als homes mai els cal”.

Ara bé, Navas deixa clara una cosa: “No hi ha rivalitat entre sexes: l’equip masculí dona suport al femení”. Hi coincideix Guillermo Lasheras, que dona vida a un dels jugadors del Minerva masculí: “La relació és bona: nosaltres som un punt de suport per a elles, i elles ho son per a nosaltres”. “Com a societat ja hem superat la lluita, ara anem junts cap a un mateix lloc, i la sèrie es planteja des d’aquest punt”, afegeix Navas. L’equip masculí el formen, a més de Lasheras, Nil Cardoner, Pablo Hernández, Guim Puig i Jan Mediavilla. Marc Clotet, Àgata Roca, Juli Fàbregas, Aida Oset, Mireia Aixalà, Xúlio Abonjo i Hamid Krim donen vida als pares dels jugadors i al personal del club.

Una de les particularitats de la sèrie és que toca alguns aspectes que podrien ser font de conflictes, com la immigració o l’homosexualitat (dues jugadores són lesbianes), però els incorpora amb normalitat a la trama, sense donar-los cap rellevància especial. “No se’n fa un tema: està integrat a la societat, és normal i no en parlem. Això ho fa molt interessant”, diu Aixalà.

Projecte universitari

L’origen de Les de l’hoquei és el treball de final de grau de quatre estudiants de la UPF: Ona Anglada, Laura Azemar, Natàlia Boadas i Marta Vivet. El projecte es va presentar al pitching del Clúster de l’Audiovisual del 2016, on va cridar l’atenció de la productora Brutal Media, que va decidir tirar-lo endavant juntament amb TV3. “Ens vam enamorar del projecte de seguida perquè era molt fresc, tenia una energia molt positiva”, diu Conxa Orea, productora executiva de la cadena.

Les quatre creadores signen el guió juntament amb la seva tutora, Marta Grau, i amb Núria Parera. Kiko Ruiz Claverol i Patrícia Font n’han assumit la direcció. “És una cosa insòlita i destacable que un projecte universitari pugui arribar a emetre’s a través d’una cadena de televisió”, destaca el coordinador de continguts de ficció de TV3, Joan Sol. Des de Brutal Media, Raimon Masllorens matisa que la sèrie no és “un treball de final de carrera que directament arriba a la televisió”, sinó que és fruit d’haver sumat a la idea de les quatre creadores la feina de “dues guionistes sèniors amb moltes hores de vol”. “Cal saber lligar la frescor i el desvergonyiment amb l’experiència”, remarca. Per la seva banda, Natàlia Boadas demana que Les de l’hoquei no es quedi en “una anècdota”, sinó que “estableixi un precedent” de cara a “apostar pel talent jove i per les noies joves”.