'Hooligans' que no mereixen el benefici de la impunitat

BarcelonaAra jo els posaré frases d'un article de José María Domínguez publicat a Libertad Digital, titulat amb gran finesa 'No tenen ni mitja hòstia', i els demano que, després de llegir els passatges que recullo –en gloriosa versió original–, els tornin a repassar però canviant 'catalans' per 'negres' o 'jueus'.

1. "Yo, que vengo observando a los catalanes desde que con apenas tres añitos cumplidos comencé a convivir con ellos en el cole, hace mucho que llegué a la conclusión de que son gente extraña. Y es que, si los coges por separado, de uno en uno, resultan seres de una sensatez tan racional, medrosa y prudente que los hace por entero incapaces de matar una mosca […]. Sin embargo, si los pones todos juntos en un campo de fútbol o en la calzada de la Diagonal se transforman de repente". 2. "Ningún catalán se embarcaría por su cuenta en un viaje a Ítaca (ni a Ítaca ni a ninguna parte) sin antes saber quién pagaría los taxis y si el desayuno y el almuerzo irían incluidos en la tarifa del hotel". 3. "A los catalanes no les gusta que les toquen dos cosas: la cartera y la cara". I 4. "Las naciones y los imperios solo los crean los locos dispuestos a dar hasta la vida por una causa. ¿Pero quién es el héroe de Cataluña? ¿Dónde están sus locos? ¿Es Lluís Llach? ¿Tal vez la monja Forcades? […] Una nación solo puede existir si, llegado el caso, se está dispuesto a defenderla con las armas en la mano. Por eso España es una nación y Cataluña nunca lo será. No tienen media hostia".

¿Han fet la prova? ¿Han avaluat què passaria si aparegués un article així? Ja no parlo de conseqüències legals derivades de la incitació a l'odi. Parlo d'una repulsa en determinats sectors d'exaltació fàcil, però que miren a l'altra banda quan el greuge és contra els catalans. Miro de no intoxicar-los gaire amb aquests 'hooligans', però obviar-los és concedir-los una impunitat que no mereixen.

(Una coda, 'web only'. Alguna de les frases que diu Domínguez les pren prestades del cantant Sisa. Però això no canvia res l'avaluació del cas. Primer, perquè el columnista les col·loca en un context molt diferent i fent servir un to hostil. I, segon, perquè allò que dit per un membre del col·lectiu pot ser una sana vacuna contra el cofoisme, firmat per algú de fora adquireix connotacions quasi xenòfobes. És per això que a Sarah Silverman li perdonen els acudits sobre jueus però no un cop que en va fer un sobre asiàtics. I allò era humor, però aquí, francament, no sé veure-li la gràcia).