‘Homeland’ torna a Washington per abordar el mal de l’era Trump
Fox Espanya estrena aquest dimecres la setena temporada, centrada en una presidenta sinistra i conspiranoica
BarcelonaHomeland té un instint de supervivència tan elevat com el dels seus atribolats personatges. Fox estrena avui la setena temporada d’una sèrie d’espies que ha sabut -o intentat- reinventar-se a cada temporada de manera que gairebé es podria parlar d’una sèrie antològica. L’acció trepidant de la quarta temporada, a l’Afganistan, té poc a veure amb el malson orwel·lià de la sisena, en la qual s’exploraven assumptes que afecten la vida política real americana, com ara la divisió, la paranoia, la postveritat i els mitjans de comunicació fanàtics. O bé les dues primeres, amb aquell dilema de si el sergent Brody era un heroi o un venut a la causa jihadista, i que ara queda ja tan lluny.
La sisena temporada, de fet, va acabar amb la mort d’un personatge que havia sigut central en els últims anys. I n’hi havia un altre, igualment important, que acabava entre reixes. Per als nous episodis, doncs, el desplaçament de les trames havia de ser evident. I la protagonista, Carrie Mathison, encarna aquest canvi amb un nou trasllat:de Nova York a Washington, per fer front a la nova antagonista que ja s’apuntava en l’últim final de curs. Ni més ni menys que la presidenta dels Estats Units, Elizabeth Keane, governada pel recel, la malfiança i un sentit de la política més que maquiavèl·lic.
El fitxatge més destacat de la temporada és Linus Roache, a qui ja es va poder veure en l’últim episodi de la temporada anterior com a implacable executor dels sinistres plans de la presidenta Keane. L’intèrpret és conegut pels seus papers de fiscal a Ley y orden i de rei Ecbert a Vikingos, i va estar nominat a un Globus d’Or per haver interpretat Robert F. Kennedy al telefilm RFK. A part d’això, dos personatges més guanyen pes en les trames noves. Es tracta del hacker Max -interpretat per Maury Sterling- i el periodista Brett O’Keefe -Jake Weber-, un personatge clarament inspirat en l’assot de les esquerres americanes Alex Jones, responsable del portal InfoWars.
La temporada set comença pocs mesos després d’on va acabar l’anterior. La Carrie ja no treballa a la Casa Blanca i viu a Washington, amb la seva germana Maggie. L’intent d’assassinat de la presidenta que va avortar Mathison s’ha saldat amb 200 empresonaments preventius sobre els quals pesa l’ombra de la sospita de l’arbitrarietat i la purga política. Sobre la superfície, l’exagent viu una vida tranquil·la i allunyada de les complicacions del món de la intel·ligència nacional. Però, en realitat, Carrie Mathison segueix canalitzant els sentiments que la torturen -en aquest cas, haver confiat en una presidenta que s’ha destapat com a sinistríssima- fent allò que sap fer millor: espiar per desemmascarar els malvats.
El garbuix de Mathison
A ningú no se li escapa que aquest gir de la presidenta cap a posicions gairebé feixistes funciona com a comentari de l’etapa Trump. I, pel que fa a Mathison, un altre cop trobem que la seva malaltia mental -bipolaritat- és tant la causa de les seves desventures com de la seva genialitat. Per tant, la temporada té una certa continuïtat, en el sentit que s’examina més l’enemic interior que l’exterior, alhora que es viu una renovació de cares que insufla nova vida a una sèrie en permanent fugida endavant, tal com, de fet, fan els espies que retrata.
I un altre símptoma de continuïtat és el personatge de Saul Berenson, la controvertida figura paterna amb qui, en els últims anys, Mathison ha tingut una relació més que complicada. Aquest alt càrrec de la intel·ligència -un dels purgats per la nova presidenta- ja és l’únic personatge principal que es manté des de la primera temporada.
La sèrie es va estrenar ja fa uns dies als Estats Units. A la web Rotten Tomatoes els capítols emesos tenen una aprovació del 87%. A Metacritic, que fa mitjanes de ressenyes professionals, la seva puntuació mitjana és de 6,5.
