Hollywood arriba al dia 100 de la vaga sense fi a l'horitzó
Guionistes i actors han intentat acostar posicions amb els estudis audiovisuals, de moment sense èxit
BarcelonaQuan el 2 de maig d'aquest any l'associació de guionistes nord-americans Writers Guild of America va declarar-se en vaga, les primeres veus d'alerta van començar a córrer entre el sector. Aquest dimecres la protesta ha arribat al dia número 100, després que el 14 de juliol s'hi sumés també el sindicat d'actors nord-americans SAG-AFTRA. És la primera vegada en 63 anys que Hollywood viu una vaga conjunta d'actors i guionistes, i la protesta, lluny d'albirar el final, sembla que s'allargarà almenys uns mesos més perquè ara mateix no hi ha cap indici d'acord entre les parts.
L'aturada ja ha causat estralls financers a la indústria –acumula pèrdues de més de 4.000 milions de dòlars– i a tots els negocis perifèrics que en depenen (conductors, proveïdors d'alimentació, bugaderies o cambrers, entre moltes altres professions). També ha impactat a l'estat espanyol, tot i que de moment de forma poc rellevant: s'han suspès dos rodatges a Tenerife i se n'han ajornat nou segons Profilm, l'associació espanyola de productores audiovisuals internacionals. Es tracta d'una protesta massiva que compta amb el suport de grans noms de Hollywood com David Simon (The wire), Greta Gerwig (Barbie), Brian Cox (Succession), Jane Fonda (Grace and Frankie), Jon Ham (Mad Men) o Bryan Cranston (Breaking Bad).
Aquest darrer, justament, s'ha fet viral els últims dies amb un discurs contundent contra el president executiu de Disney, Bob Iger, durant la manifestació Rock the City for a Fair Contract. "No esperem que entengueu qui som. Però us demanem que ens escolteu i, més enllà d'això, que ens escolteu quan us diem que no ens deixareu sense feina per donar-la a robots. No permetrem que ens prengueu el nostre dret a treballar i a guanyar-nos la vida dignament. I, el més important, no permetrem que ens prengueu la dignitat", ha proclamat l'actor.
Les principals reivindicacions dels vaguistes van adreçades als estudis audiovisuals. El sector demana una millora generalitzada de les condicions laborals, especialment pel que fa als guionistes. La vaga del 2 de maig, de fet, es va convocar després de sis setmanes de negociacions entre els sindicats i les grans productores (Netflix, Amazon, Apple, Disney, Discovery-Warner, NBC Universal, Paramount i Sony) que no van arribar a bon port. Tot i que els últims anys hi ha hagut un augment considerable de la producció, les temporades de les sèries són més curtes i els ingressos que obté un guionista cada vegada que una producció en la qual ha treballat es torna a emetre –anomenats residuals– són cada cop més baixos.
Els guionistes demanen que es fixin residuals més elevats, que es propiciïn les condicions d'estabilitat econòmica i que no se substitueixin les seves tasques per intel·ligència artificial. També insisteixen que els resulta molt complicat viure amb els sous de Hollywood, especialment perquè les sèries de streaming tenen menys episodis que les sèries de televisió tradicionals. Els actors van en una línia similar: reclamen una millora dels salaris, un increment dels royalties que perceben pels projectes en què treballen i, sobretot, mesures per assegurar que la intel·ligència artificial no els acabarà substituint.
La protesta creix
A mesura que avança la situació, els polítics nord-americans han expressat la seva preocupació pel conflicte. Membres del Partit Demòcrata (que governa Califòrnia) han fet moviments per empènyer totes dues parts cap a la negociació. Fa unes setmanes, el governador Gavin Newson va oferir-se a actuar com a mediador, i la setmana passada l'alcaldessa de Los Angeles, Karen Bass, va dir que estava preparada "per participar personalment" en les converses si això afavoria que avancessin.
Els espectadors començaran a notar l'impacte de la vaga d'aquí uns mesos, quan les sèries previstes per a l'any vinent -i que s'haurien d'estar rodant o produint aquest estiu- hagin de posposar l'estrena. Entre els rodatges suspesos temporalment hi ha la quarta temporada d'Emily in Paris, la tercera temporada d'Euphoria, la segona de Good Omens, l'última d'Outlander i la tercera de Hacks. La vaga també ha afectat els programes de late night, que s'han quedat sense guionistes, i sèries ja anunciades com ara A Knight Of The Seven Kingdoms: The Hedge Knight, la nova de George R. R. Martin. A més, l'acadèmia de televisió nord-americana ha decidit posposar la cerimònia dels premis Emmy 2023 al gener de l'any vinent.
Divendres passat semblava que les aigües es començaven a calmar. Després de tres mesos sense diàleg, els negociadors dels estudis de Hollywood es van asseure amb els sindicats per parlar. La reunió, però, no va servir per acostar posicions. Segons Los Angeles Times, els representants dels estudis estan molt allunyats de les peticions dels guionistes i hi ha una forta manca de confiança per part de totes dues bandes que no ajuda a solucionar el conflicte.
L'última vegada que els guionistes van fer vaga va ser entre el 2007 i el 2008. En aquella ocasió van estar aturats durant 100 dies, una protesta que va suposar unes pèrdues de 2.100 milions de dòlars a l'economia de Califòrnia, segons una anàlisi de l'Institut Milken. L'actual enfrontament ja ha superat aquella vaga del 2007-2008 i tot apunta que pot arribar a superar la vaga de guionistes més llarga que s'ha registrat, el 1988. Aquella disputa es va allargar durant 22 setmanes mentre les dues parts es barallaven sobre els pagaments dels residuals dels programes de televisió emesos a països estrangers.