El 'Sense ficció' desmunta el discurs de la por a 'Hola, Europa!'

Barcelona.Dolors Genovès ha substituït el dubte dels interrogants per la convicció dels signes d'exclamació. Després de preguntar-se per les vies jurídiques i polítiques que poden permetre que un territori s'independitzi a Adéu, Espanya? (2010), i de comparar les tensions entre Catalunya i la resta de l'Estat amb les que viuen a Bèlgica flamencs i valons a Això no funciona, o potser sí? (2012), la periodista tanca la seva trilogia documental sobre els processos d'independència amb Hola, Europa! , que TV3 estrena aquesta nit (21.50) dins de l'espai Sense ficció .

Genovès admet que el canvi en el signe de puntuació no és casual i explica que amb aquesta exclamació volia mostrar "un punt d'optimisme" i parlar d'"esperança" i de "futur". I de fet, el seu nou documental no fa preguntes, sinó que fonamentalment ofereix respostes.

En lloc de plantejar-se com un debat sobre el futur polític de Catalunya, el treball es posiciona inequívocament al costat dels que defensen el dret a decidir dels catalans i un nou estatus per al país, ja sigui la independència o alguna fórmula que el mantingui vinculat amb l'Estat però amb un grau d'autonomia notablement més elevat. Així, Hola, Europa! recull les opinions de 31 personalitats catalanes que, en diferents graus, es mostren partidàries de l'estat propi. Entre aquest ampli ventall de veus hi ha representants del món de la política -com l'exconseller Antoni Castells o els eurodiputats Raül Romeva i Salvador Sedó-, de l'àmbit empresarial -Carles Sumarroca, Joaquim Gay de Montellà-, acadèmics -Carles Boix, Salvador Giner, Montserrat Guibernau- o personalitats de la cultura -Josep Ramoneda, Miquel de Palol-, entre d'altres.

Tots ells reflexionen sobre els motius que han portat bona part de la societat catalana a reclamar un canvi en la relació amb Espanya, alhora que imaginen com seria Catalunya l'endemà de la independència. Malgrat que al llarg dels 80 minuts que dura el documental es tracten temes molt diversos -des de les raons que van motivar la manifestació del passat Onze de Setembre fins a les diferències entre els models territorials català i espanyol o el paper que ha de jugar la Unió Europea en el procés-, el treball s'estructura fonamentalment a l'entorn de deu qüestions: la llengua, la cultura, les pensions, la llum, el boicot als productes catalans, el cost de la independència, les telecomunicacions, la sortida de l'euro, el deute i l'aigua.

Genovès ha identificat aquests elements com els més utilitzats pels defensors de l'anomenat discurs de la por a l'hora d'intentar convèncer els ciutadans dels perills que els pot comportar la independència de Catalunya. Per això, el documental es dedica a rebatre'ls, un per un, amb l'ajuda dels arguments aportats pels personatges entrevistats.

Viatge per Catalunya

Amb una imatge i una realització molt cuidades, Hola, Europa! es construeix sobre dues potes: d'una banda, les opinions dels testimonis, i de l'altra, un mosaic de paisatges naturals i urbans de diversos punts de Catalunya, sobre els quals s'integren els grafismes. Casualitat o no, aquest viatge visual pel país arrenca a l'estany de Ratera -al Parc Natural d'Aigüestortes- en ple desglaç, i aviat visita també la cova de l'Infern, al cap de Creus. Després de passar per Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona, s'acomiada amb un far del delta de l'Ebre. Al llarg de tot aquest camí, la càmera s'atura en diversos moments per retratar 15 persones anònimes, de diferents edats i procedències, que s'erigeixen en representants de la ciutadania.