Històries morboses que ressusciten de cop
Les plataformes de streaming s’han convertit en contenidors de sèries documentals que ressusciten escàndols i temes escabrosos del passat per donar-los una nova vida. Ofereixen una revisió més acurada de la història, una nova mirada des de la perspectiva actual que ens retrati com a societat. És una arma de doble tall, perquè en realitat també hi ha la voluntat encoberta d’aprofitar-se de l’impacte que va provocar la morbositat del passat. Se serveixen de la cicatrització de les ferides, d’un context socialment evolucionat i de la necessitat d’alguns testimonis de reexplicar el seu punt de vista per recuperar casos sòrdids que en el seu moment van generar moltes hores de televisió i audiència. Passa amb múltiplestrue crimes d’altres països, però també amb casos que van passar a Espanya dels quals l’espectador té un record vague. El caso Alcàsser, El caso Wanninkhof o Nevenka en són alguns exemples, i ara s’hi suma Arny: historia de una infamia, a la plataforma HBO Max.
L’any 1996 es va fer pública una investigació sobre corrupció de menors en un bar de Sevilla en què es van imputar quaranta-nou persones, entre elles tres famosos televisius: Jesús Vázquez, Jorge Cadaval i Javier Gurruchaga. La seva implicació va convertir el cas en mediàtic i els programes de teleporqueria hi van sucar pa. Era l’època de l’Esta noche cruzamos el Mississippi i del Crónicas marcianas, i també dels programes més repugnants de testimonis a les cadenes privades. Les morterades que es pagaven a la televisió a suposades víctimes van portar l’espectacle a l’extrem, fins al punt que facilitaven llistes de preus a les cadenes per comercialitzar amb els testimonis i les versions que volien escoltar. L’escàndol i el sensacionalisme va superar la informació acurada de la història, i això ha provocat que vint-i-set anys després es tingui un record molt confús dels fets. Queda en la memòria el nom del pub, Arny, i que els tres famosos implicats van ser absolts i víctimes d’un muntatge que va adquirir unes proporcions gegantines.
Ara, Arny: historia de una infamia compta amb el testimoni de diversos implicats. Des de l’amo del pub fins a Jesús Vázquez o el fill d’un jutge de menors que també va ser acusat falsament en aquesta trama sòrdida. Periodistes que van cobrir la història i alguns especialistes analitzen els fets i reflexionen sobre el cas des d’una perspectiva social i mediàtica. Arny és també, clarament, una història d’homofòbia, on els prejudicis van avalar que la justícia actués de manera barroera i improcedent. Impacta veure en les declaracions del presentador Jesús Vázquez un dolor profund que persisteix malgrat el temps. Arny: historia de una infamia posa ordre als fets principals i dona veu als homes que van ser acusats falsament perquè donin el seu punt de vista i recuperin l’honorabilitat. Però la sèrie és massa llarga, es reitera en excés i no sap explicar què va passar realment en aquell pub ronyós. No sap aclarir si els abusos a menors es van produir.Arny és víctima del que ja va passar aleshores: l’escàndol torna a sobrepassar el relat acurat dels fets.
