La plataforma Movistar+ acaba d’estrenar Mercenario, un documental que, en principi, relata l’experiència en primera persona d’un combatent català, de la Vall d’Aran, a la guerra d’Ucraïna. Joan Estévez, format com a militar amb les tropes de muntanya de l’exèrcit espanyol i a la Legió francesa, marxa de la seva terra amb el neguit de contribuir a aturar la invasió russa. En principi, sembla que la història girarà només al voltant de les seves gravacions a les trinxeres, mostrant com viu i com lluita al front. Veiem el seu dia a dia i també els moments més crítics. Som testimonis de la guerra més crua i sòrdida. Fins i tot accedim a un document sonor on sentim com anuncia que dispararà contra un soldat rus. Després del tret, xiuxiueja un comentari: “No sé si algun dia podré parlar de tot això amb el meu fill”. En tot plegat hi ha un component narcisista. El protagonista sent la necessitat d’autofilmar-se i d’autoafirmar-se. Aquest diàleg permanent d’Estévez amb un hipotètic observador de les seves gravacions estimula el personatge i esdevé una mena d’influencer bèl·lic. Exhibeix el seu empoderament a través de les armes, l’uniforme, la seva resiliència i el seu lideratge dins la unitat de soldats. Però també hi ha moments en què el protagonista es desmunta. De fet, el documental comença amb ell a les trinxeres disparant i, a continuació, mira a càmera plorant i afirma: “T’estimo, papa”.
A poc a poc anem intuint que el protagonista té esquerdes emocionals i que hi ha circumstàncies de la seva vida poc clares que no acaben de ser explicades. Descobrim la part menys tòpica d’aquestes històries de trinxeres i també una mica més complexa. El Joan Estévez, que pertany a una família molt coneguda a la Vall d’Aran, amaga un trasbals personal important. Ens explica que és el fill del professor d’esquí del rei emèrit, i que el seu pare és el seu referent. Vol satisfer-lo i connectar amb ell. També desvela que en poc temps va perdre la família, la casa i els negocis que tenia. La guerra d’Ucraïna és, per tant, la fugida endavant per no afrontar ni gestionar els problemes. El documental es divideix entre aquesta vida d’adrenalina a Ucraïna i la preocupació dels seus pares a la Vall d’Aran perquè el fill torni a casa. I les càmeres, sense necessitat d’una locució que condueixi la història, ens ensenyaran aspectes dels quals potser ni el mateix protagonista n’és conscient. Descobrirem per quins motius s’ha separat i ens trobarem davant d’un personatge difícil, emocionalment molt complex, veurem els estralls que provoca una masculinitat tòxica, que té dificultats a l’hora de relacionar-se i de gestionar la frustració, les debilitats personals i el patiment. En alguns moments, el documental peca del mateix problema, perquè tot i la seva voluntat d’explorar el trauma, construeix una mena d’èpica i compassió al voltant del personatge que l’espectador no sempre està disposat a concedir.
![Joan Estévez, en una imatge recent.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 2560 1707"%3E%3C/svg%3E)
