¿Hi haurà reparació periodística per a Tamara Carrasco?

El Tribunal Suprem confirma l’absolució de l’activista Tamara Carrasco, de manera que es tanca un calvari nominalment judicial però en realitat polític de quatre anys. Marchena i Llarena hi van votar en contra; ja està tot dit. Quan van arrestar-la, l’Abc i El Mundo van obrir portada, foto ben grossa. “Detinguda una líder dels CDR per actes terroristes”, deia un dels titulars. “Cabecilla”, en deien. Quan dos anys i mig després les acusacions de la Guàrdia Civil i la Fiscalia van quedar desacreditades, amb la primera sentència absolutòria, aquests diaris no ho va recollir en primera pàgina, com a compensació per haver-la tractat de terrorista –el presumpta sempre queia màgicament dels titulars– o per allò d’assabentar el seu públic que una notícia era només una gran glopada de fum tòxic. Ara, la sentència definitiva només troba eco a El Punt Avui i l’ARA. La resta de diaris ni tan sols la consignen a l’interior de les seves edicions de paper. És veritat que es tracta només de la certificació d’una absolució que ja es va donar. Ara bé, tenint en compte de quina manera la premsa de Madrid va acusar Carrasco de ser terrorista, una mínima honestedat hauria hagut de moure determinats rotatius a incloure ni que fos un breuet.

Quan els jutges resolen querelles, solen determinar que la rectificació –si s’escau– aparegui amb la mateixa rellevància, cos de lletra i ubicació que l’afront fals inicial. Però, ¿i quan és el sistema judicial qui s’equivoca? ¿Qui garanteix que les notícies que tanquen un cas en benefici de qui va ser llançat en el seu moment als peus dels cavalls tindran l’espai suficient als mitjans per desagreujar aquesta persona? Posats a somniar, potser els jutjats haurien de començar a comprar espais a la premsa per fer-hi anuncis oficials sobre les seves desviacions més flagrants.