El que hi ha al darrere d’un “reconegut advocat”

Llegeixo en un pseudomitjà antivacunes que un “reconegut advocat” dels Estats Units assegura que els hospitals rebien diners addicionals per cada pacient que moria de covid. Es refereixen a Thomas Renz i m’he entretingut a buscar dades sobre aquest individu, per veure si la pàtina de respectabilitat que intenten donar-li se sustenta. Quan tenia 30 anys es trobava a l’atur, tenia poca experiència laboral qualificada i amb la seva dona acumulava 150.000 dòlars de deutes personals. Va decidir estudiar lleis i, aparentment, no era el llapis més esmolat del plumier: es va inscriure a l’examen facultatiu d’Ohio fins a set cops en vuit anys. Un cop es va treure el permís, els casos que va portar eren escassos i mediocres, sent generosos. L’adreça del seu bufet era un apartat de correus. Fins que va decidir enarborar la causa antivacunes. A partir d’aleshores, Renz ha aconseguit finançament d’entitats ultraconservadores i els mitjans trumpistes li paren catifa vermella: suma ja un centenar d’aparicions mediàtiques, en només un any. Això quan no engega les seves arengues en un programa propi que manté a internet. Dels vuit casos que ha tirat endavant, sis estan en un estadi encara molt inicial. Els altres dos els va retirar, incloent-n'hi un que el jutge va qualificar de quasi “incomprensible”.

Ho trobo material per a una novel·la, o una pel·lícula: el pícaro modern per excel·lència. Els mitjans del cucurutxo de paper de plata el qualifiquen de “reconegut”, per intentar dotar-lo d’autoritat jurídica. Però Renz, avui, és només el producte d’un sistema mediàtic malalt, que premia l’espectacle i la polarització mentre menysprea els consensos científics. Quan algú cita un expert, sospiteu dels adjectius: molt més honest resumir-ne el currículum.