Hi ha vides que semblen haver estat viscudes per ser explicades. Històries personals d’una gran intensitat i amb una clarividència admirable per part dels seus protagonistes. És el cas de Charlotte Salomon. Va morir amb només vint-i-sis anys a Auschwitz, embarassada de cinc mesos, assassinada pels nazis. Però abans de ser deportada al camp d’extermini va deixar al seu metge de capçalera una capsa amb mil tres-centes pintures, més de cent pàgines de text i un llibret d’òpera. “Cuidi-la. És tota la meva vida”. Ara, la plataforma Filmin ha estrenat el documental que posa al descobert aquest llegat magnífic i commovedor. Charlotte Salomon. Life and the maiden (La vida de Charlotte Salomon a la plataforma) ha estat premiat a l'Atlàntida Mallorca Film Fest.
És un documental molt especial. Diferent. Extraordinàriament addictiu, no només pel dramatisme de la història familiar sinó per la fascinació que provoquen els seus dibuixos. La vida de Charlotte Salomon es construeix a partir de les obres que ella va deixar en aquella capsa. Les va pintar entre el 1940 i el 1942. Les veus dels actors Vicky Krieps i Mathieu Amalric locuten la narració autobiogràfica que ella va escriure per complementar els seus propis dibuixos. Salomon era una dona vital, inconscientment moderna. Tenia un talent transgressor, lliure i valent. Les directores Delphine i Muriel Coulin insereixen puntualment, entre els dibuixos, algunes filmacions en blanc i negre de l’època per ajudar a transportar l’espectador al context social i polític d’aleshores.
Charlotte Salomon parla en primera persona dels seus avantpassats conscient que el pes de la història familiar té conseqüències fatídiques en el futur. És com si la protagonista intentés lluitar contra una desgràcia predestinada. L’art l’ajuda a resistir-se a aquest cicle tràgic. La bellesa dels dibuixos contrasta sovint amb la duresa de les escenes. Salomon té una capacitat insòlita d’evocar les emocions i les sensacions a través del pinzell. La narració és delicada i els dibuixos parlen més enllà de les paraules. Vida o teatre?, es titula la seva biografia. I presenta els personatges: “Una jove anomenada Charlotte, el seu pare, la seva sogra i un instructor de cant”. Ens parla del seu Berlín natal, de l’ascens del nazisme, de l’exili al sud de França des d’una vivència íntima i molt sentida. Al final, el seu relat es precipita com si sabés que el temps se li acaba.
És inaudit un documental en què el fil conductor està construït només a partir de quadres, però, malgrat l’estatisme de les imatges, no és gens feixuc. Perquè és la mirada de l’espectador la que no para d’observar, buscar, fixar-se en els detalls i interpretar escenes en cada una de les obres. I convida a una escolta atenta.
La vida de Charlotte Salomon va ser injustament curta i la seva obra fatídicament oblidada. Però és molt emocionant veure com, vuitanta anys després de la seva mort, reneix i creix a través d’aquest documental. És com si ella mateixa ressuscités i t’expliqués la seva vida.
