En només dos dies els magazins de matí i de tarda d’Antena3 i Telecinco han anat a remolc d’una notícia que van publicar alguns mitjans: en només 1 any, 37 homes de la policia i de l’exèrcit de Ceuta han demanat un canvi de sexe per ser reconeguts oficialment com a dones, sense la necessitat de canviar-se el nom. Segons la informació, aquestes persones intentarien així beneficiar-se de la discriminació positiva que tenen les dones dins l’exèrcit, amb promocions internes i marques més accessibles en les proves físiques. La notícia, que pretenia demostrar un frau de llei, l’han aprofitat aquests programes per fer una cosa molt diferent: qüestionar la llei trans, posar en dubte el partit que la va impulsar i, de passada, frivolitzar la transsexualitat i estigmatitzar el col·lectiu convertint aquests casos en una comèdia televisiva indigna i ofensiva.
Dimarts, a Antena3, Susanna Griso va abordar el cas del Roberto a Espejo Público i, unes hores més tard, Sonsoles Ónega tenia el Roberto assegut a la taula per continuar debatent amb ell la qüestió. A Telecinco, en canvi, Ana Rosa va rebre el Francisco. Dimecres, Susanna Griso va continuar amb el cas del Roberto i, a Telecinco, Joaquín Prat va repetir amb el Francisco. Per acabar-ho de rematar, a la tarda, Ana Rosa tenia el Roberto al seu costat per si el dia anterior no havia quedat prou clar el que volien explicar. Del que es tractava era d’exposar-los molt bé davant la càmera, perquè els dos militars, que afirmaven sentir-se dones, exhibien les característiques de la hipermasculinitat més hegemònica amb un estilisme guarnit amb banderes espanyoles. El seu discurs provocava estupor. Els dos convidats mantenien el seu nom masculí i feien referència a ells mateixos en masculí. “Estoy soltero” va precisar el Roberto. I el Francisco deia que li era indiferent el tracte que se li donés: “Me siento mujer pero me gusta llamarme Francisco”. El Roberto deia ser “heterosexual por fuera y lesbiana por dentro” i es definia també com a “bigénero intersexual”, sempre amb un discurs que confonia gènere i sexualitat. Quan li van preguntar pels orígens d’aquest sentiment, va dir que feia temps que pensava que “aquí algo falla” i que “cuando se puso de moda hablar de transexualidad, con el boom de la ley” va pensar: “anda, mira, yo estoy aquí metido”. Després, va llegir-se el BOE “para no cometer ninguna ilegalidad” i va tramitar el canvi de gènere.
L’espectacle va provocar reaccions de burla i comentaris masclistes diversos. I els van fer preguntes que no només estigmatitzen el col·lectiu transsexual sinó que també deformen la seva realitat i les seves reivindicacions. Amb la intenció de desacreditar aquells dos convidats es va acabar ridiculitzant les persones trans i menystenint la llei que els garanteix els drets. El Roberto i el Francisco van fer un exercici de cinisme davant de les càmeres, mantenint amb fermesa aquell discurs esperpèntic, probablement perquè la seva ideologia anava en contra del partit polític que ha endegat la llei trans i, en certa manera, la seva actuació més aviat era una mena de performance com a acte de boicot a la llei. La situació grotesca es va produir quan Ana Rosa, en la seva obcecació per carregar contra el partit socialista, va acabar defensant el Roberto i posant en dubte el discurs de l’activista trans que, desesperada, denunciava aquell frau de llei i el mal que feia a les persones trans aquella frivolitat.
No deu ser casualitat que, en plena setmana del 8M, hi hagi l’oportunisme de fer que aquests casos es converteixin en el tema estrella a les televisions. És cruel que els mitjans prioritzin l’espectacle i la banalitat, prescindint del patiment i l’estigma que aquest tipus de testimonis i tractament informatiu provoca en les persones trans. El titular al programa de Sonsoles Ónega era Transexuales bajo sospecha. Curiosament, tots dos convidats, el Roberto i el Francisco, malgrat assegurar sentir-se dones, van menysprear el feminisme i la defensa dels drets de les dones. Potser ells deien que eren “heterosexuals per fora i lesbianes per dins” però més aviat van semblar mascles per fora i masclistes per dins.
