De Hawaii a Sicília, les vacances de 'The White Lotus'

BARCELONASi es pretenia estar al dia en qüestions seriòfiles, el fenomen de The White Lotus (HBO Max) va ser d'obligat visionat l'estiu del 2021. Poques ficcions modernes han estat tan estacionals i han triomfat tan massivament a l'estiu, època d'estrenes no especialment potents. La creació de Mike White (School of Rock, La bona noia) no només es va estrenar al juliol, també centrava l'argument en unes vacances i una lluna de mel, una temàtica no especialment prolífica pel que fa a títols. L'èxit va ser instantani i només un mes després d'estrenar-se, just abans d'acabar d'emetre la primera ronda de sis capítols, es va anunciar una segona temporada d'episodis de la sèrie, que finalment arriba aquest dilluns a la plataforma propietat de Warner.

Recordem quins van ser els secrets del boom de The White Lotus: encara que la sèrie va acabar deixant certa sensació d'anar de més a menys, Mike White va crear una sàtira intel·ligent i mordaç a partir de la màxima efectista que els rics també ploren. I ja no només és que plorin, és que la resta gaudim del seu patiment. La mescla d'infelicitat, hipocresia i grisor d'aquelles persones de classe alta que anaven de vacances a un ressort hawaià, buscant un paradís en què amagar els problemes sota la catifa, era el punt fort de la sèrie. A més, els guionistes van introduir amb precisió les relacions entre classes i el colonialisme tancat en un ecosistema minúscul com el d'un hotel, entorn en el qual uns serveixen i els altres són servits. Uns treballen, els altres estan de vacances.

En aquest context tan concret, White va apostar per la ironia, l'acidesa i certa psicodèlia. Una mescla que va funcionar: "Volia ensenyar com impacten els diners en les relacions íntimes. A més: qui té els diners condiciona qualsevol mena de relació que tingui, especialment amb empleats o convidats", va explicar el creador en una entrevista al portal especialitzat Deadline. A més, argumentalment va apostar per un ganxo narratiu que apareixia des de la primera escena de la sèrie i va cuidar amb molta pulcritud tots els elements formals: lluïa una banda sonora hawaiana adequada i misteriosa i un filtre de càmera de colors càlids que embriagava tot el paisatge.

La combinació va resultar ser del tot guanyadora. La van premiar els espectadors, que van apuntar-se amb entusiasme a la proposta, i també ho va comprar la crítica. The White Lotus va escombrar en els premis Emmy de l'any passat, en què es va endur un bon grapat d'estatuetes, entre les quals algunes de principals com la de millor minisèrie de l'any, millors actors de repartiment, per Jennifer Coolidge i Murray Bartlett (extraordinaris tots dos), i millor direcció i guió original.

Passat aquell l'estiu de l'explosió i decidida la continuïtat, HBO va anunciar que la segona tongada d'episodis no repetiria ni escenari ni protagonista. Era igual que hagués funcionat tan bé en la primera, els creadors podrien haver mantingut escenari i fer un aquí no ha passat res, però han optat per arriscar-se, mudar-se i construir la història a partir d'una nova postal. La nova temporada viatja de Hawaii a Sicília, compartint, això sí, cadena hotelera, anomenada, òbviament, The White Lotus. Aquest és el punt d'unió entre elles, ja que a partir d'aquí les trames i la gran majoria de cares que apareixen en pantalla canvien. Mentre s'anaven sabent més detalls de la segona temporada, Mike White va explicar que no descartava que la sèrie fos "una mena d'univers Marvel", en què els personatges van apareixent i desapareixent. 

A la segona ronda de The White Lotus es rescaten dos papers secundaris de la versió hawaiana: la parella formada per Jennifer Coolidge i Jon Gries. La resta, tot foc nou: les aparicions més familiars per als espectadors són les d'Aubrey Plaza –un clàssic a Parks and recreation–, que interpreta una de les noies d'un grup de dues parelles amigues que viatgen a Itàlia, i el fitxatge rutilant de Michael Imperioli –el mite Christopher Moltisanti, de Los Soprano– en el paper de Dominic Di Grasso, que viatja al White Lotus sicilià acompanyat del pare i el fill.

La nova temporada, rodada al Palau San Domenico, a la badia de Taormina, també ve marcada per un fet misteriós, tot i que la filosofia argumental canvia: si en la primera es revisitava la relació entre classes i el classisme, en la segona hi intervindran amb més importància els rols de gènere i l'enveja, que són els dos eixos sobre els quals orbiten els set nous episodis de The White Lotus. ¿Serà el final de la sèrie? En la mateixa entrevista amb Deadline, Mike White va deixar la porta oberta a continuar: "Encara no podem dir res perquè tot just s'estrena la segona temporada, però si penso en una tercera, després d'haver estat a Europa em veig a Àsia. Seria molt boig i divertit". A més, va especular amb localització i protagonista. "Segurament tornaria a aparèixer la Jennifer (Coolidge), perquè si ens n'anem al Japó, no podria viatjar-hi sense ella". Caldrà esperar un temps per comprovar si la cadena hotelera The White Lotus té algun resort disponible al País del Sol Naixent.