Hauria caigut Rubiales sense el ressò de la premsa internacional?

BarcelonaDe la llarga llista d'errors de càlcul de Luis Rubiales en tot aquest afer, el més important i que ha precipitat la seva caiguda és no entendre que la polèmica del petó en plena època del Me Too aniria més enllà de les fronteres mediàtiques domèstiques, on fins fa ben poc regnava amb la seva mànega de repartir diners (què és, sinó un gran negoci de nacionalisme banal, tot el tinglado de les dites seleccions nacionals?). Però un cop la CNN, la BBC, The Guardian i The New York Times han entrat en joc i la FIFA ha vist en perill la seva imatge reputacional, el dit executor del Cèsar Gianni Infantino s'ha activat.

Tot i això, resulta interessant assenyalar que Rubiales hauria tingut més possibilitats de guanyar el pols a les jugadores sense el tocament genital al costat de la reina, perquè això li va negar el suport de la premsa conservadora espanyola, que en un primer moment va minimitzar l'afer del petó però que no podia defensar algú que estava ultratjant d'aquesta manera la imatge de la Corona. Si s'hi fixen, en aquesta premsa l'opinió majoritària és que Rubiales era un corrupte vinculat al PSOE que ja no hauria d'haver arribat a la presidència de la RFEF. I que per això és una llàstima que hagi caigut per l'onada inquisitorial feminista.

La meva tesi és que sense tocament, sense el passat corrupte de Rubiales i sense el ressò internacional, Jenni Hermoso hauria perdut la batalla, perquè només amb el petó no consentit no n'hi hauria hagut prou. I la prova és la nefasta portada de l'As del passat dia 24, en què se l'assenyala a ella, en una revictimització de manual que hauria d'avergonyir el periodisme i fer rodar caps. Per sort, el món ha canviat, i el tsunami feminista és imparable. També en el món del futbol.