Han despatxat Fernando Savater d''El País'? Parlem-ne

El plusmarquista espanyol de signatures de manifestos Fernando Savater deixa El País després de col·laborar-hi des del primer número. “Sí, m’han fet fora”, declara a El Confidencial. Home, vejam. Resulta que el filòsof té llibre nou on diu que rotatiu de Prisa “ha passat a convertir-se en un risible epítom de la premsa al servei de la política”. Més val tard que mai, però sobta que un intel·lectual de la seva talla hagi trigat quasi mig segle a descobrir que El País té tirada a defensar el PSOE. Si hagués trucat a Juan Luis Cebrián o Felipe González podrien haver-li estalviat unes quantes dècades de confusió. Diu també Savater: "Bastants compren el diari només els dissabtes, dia en què apareix la meva columna, i m’ho fan saber a cada passa: «Per culpa teva encara he de comprar...»". La frase es comenta sola. Com aquesta altra: "El pitjor nacionalisme és el dels que no es declaren nacionalistes". Cuéntame más, amic Savater! El columnista carrega així mateix contra la “desafortunada invasió femenina” que al seu entendre pateix el rotatiu i després d’assenyalar noms que li agraden d’altres mitjans, remata: "A El País ens ha tocat el lot menys lluït". I insulta, com a colofó, uns quants periodistes de la casa.

Està molt bé que un diari mantingui articulistes que tensen la línia editorial: és un servei als lectors enfrontar-los a idees que, si no falsegen fets o atempten contra la dignitat, mereixen ser discutides. Però no parlem d’això, sinó de començar a escopir a tot el personal que elabora el diari. Si Savater no ha anat a buscar que el fessin fora –per poder fer-se la víctima– vol dir que la seva capacitat d’anàlisi està al nivell subfreàtic de la seva coherència. Perquè, si tan incòmode estava i amb les seves columnes sabatines aguantava tot solet l’edició dels dissabtes, el més digne que podia fer és plegar.