Guia per orientar-se a Mastodon

BarcelonaLa xarxa Mastodon de microblogs no és un substitut de Twitter, però és d’aquí d’on procedeix l’allau recent de nous usuaris, que inevitablement proven d’establir comparacions entre les dues plataformes i sovint no acaben d’aclarir-se. Per això avui repassem els conceptes bàsics de Mastodon prenent com a referència els de la xarxa de l’ocellet blau.

Instàncies

Tots els usuaris de Twitter estem inscrits en una única base de dades, la del servidor Twitter.com. En canvi, quan et dones d’alta a Mastodon ho fas en un servidor concret, anomenat instància, el nom del qual forma part del teu identificador d’usuari (el meu és @albertcuesta@mastodont.cat). El funcionament és idèntic al del correu electrònic, i com en aquest cas, la primera decisió que cal prendre és en quina instància ens donem d’alta. N’hi ha milers: centrades en aficions, àmbits geogràfics, professions... Si no teniu cap preferència en aquest sentit però coneixeu gent que ja fan servir Mastodon, probablement us convé donar-vos d’alta a la mateixa instància que ells. També podeu deixar-vos aconsellar per pàgines com https://instances.social/, que us proposen instàncies a partir de les vostres respostes a un formulari. En qualsevol cas, no cal que instal·leu cap aplicació de Mastodon al mòbil: no n’hi ha cap de millor que l’accés amb el navegador a la pàgina web de la vostra instància.

Canviar d’instància

Si amb el temps descobriu una altra instància que s’ajusta més als vostres interessos, podeu fer la mudança sense haver de començar des de zero: Mastodon considera que la vostra activitat és vostra, no seva, i totes les instàncies permeten descarregar els tuts publicats i la llista d’usuaris que seguim per carregar-los al nostre compte en una instància nova, deixant a més a l’antiga un avís perquè els nostres seguidors sàpiguen on trobar-nos.

Tuts, no tuits

Les publicacions a Mastodon es diuen tuts, com els bramuls del mamut que dona nom a la plataforma. L’administrador de cada instància decideix la llargària màxima de cada tut, però la més habitual són 500 caràcters, més del doble que un tuit. A banda d’aquesta diferència, les més notables són la possibilitat d’indicar en quin idioma estem escrivint (les aplicacions de Mastodon permeten filtrar la cronologia per idioma) i la d’editar els tuts un cop publicats; en aquest cas es mostrarà un asterisc al costat de l’hora de publicació. Naturalment, es poden encadenar diversos tuts en forma d’enfilall, autoresponent-nos al tut anterior. Els tuts poden incloure imatges, que poden anar acompanyades d’una descripció textual per als usuaris amb dificultats de visió; abans de l’allau de refugiats de Twitter, gairebé el 90% de les imatges de Mastodon portaven descripció, però ara la proporció ha baixat al 20%.

Una cronologia tal com raja

A diferència d’altres xarxes socials, on un algoritme determina quines publicacions veu cada usuari, la cronologia de Mastodon és estrictament cronològica. De fet, n’hi ha tres: la personal, amb els tuts publicats pels usuaris a qui seguim; la local, amb els tuts de tots els usuaris de la nostra mateixa instància, i la federada, amb els tuts de tots els usuaris de totes les instàncies amb què la nostra està connectada (per decisió de l’administrador). Les tres van mostrant els tuts tal com raja, en el mateix ordre que són publicats. Aquesta absència de manipulació algorítmica (per ser justos, a Twitter també es pot forçar, però pocs usuaris ho fem) és un dels grans actius de Mastodon. Tot i que ja circulen variants del programari de servidor de Mastodon contaminats per algoritmes de l’estil "mira què t’has perdut mentre no hi eres".

A qui segueixo?

A Mastodon no existeix un cercador universal com el de Twitter per trobar usuaris. En el millor dels casos, cada instància permet buscar entre els seus. Ara bé, coneixent l’identificador de la persona que voleu seguir (recordeu: @usuari@instància, com al correu electrònic) sempre podreu seguir-la encara que sigueu membres d’instàncies diferents. L’arquitectura de Mastodon no afavoreix els seguiments massius, però un dels sistemes més eficaços per trobar gent que val la pena seguir és xafardejar a qui segueixen les persones de confiança que esteu seguint. Una funció molt pràctica de Mastodon és la possibilitat d’afegir a cadascun dels perfils que seguim un breu comentari privat (només el veiem nosaltres), per exemple recordant-nos per què hem decidit seguir-lo.

Menys 'astroturfing'

Mastodon no és per als internautes ansiosos de visibilitat. Un detall no menor és que les cronologies no mostren quantes vegades s’ha impulsat (l’equivalent al retuit) o ha agradat cada tut; per veure-ho cal obrir-lo explícitament. Això redueix la temptació de difondre el contingut aliè segons la popularitat que ja té. Per altra banda, els tuts ofereixen botons separats per indicar que ens han agradat (l’estrella, que l’autor original veu) i que els marquem per guardar-los (el marcador, que només veiem nosaltres). Sigui com sigui, a Mastodon és possible fixar a la part superior del nostre perfil més d’un tut que ens interessi destacar.

Mastodon sense deixar Twitter

Més enllà de proclamacions dramàtiques sobre abandonar Twitter per fugir de l’absolutisme del seu nou propietari, el fet és que molts tuitaires preferim gaudir de la cordialitat que impera a Mastodon (si més no, mentre la quantitat total d’usuaris es mesuri en milions i no en centenars de milions) sense renunciar a les comunitats que hem anat construint a Twitter. Una manera fàcil de fer-ho és recórrer a eines de publicació creuada com Moa Bridge o Crossposter, que dupliquen automàticament en una de les plataformes tot el que publiquem a l’altra. Jo porto més d’un mes escrivint i interactuant exclusivament a Mastodon, i la majoria dels meus tuts (l’excés de trànsit fa que a vegades les eines fallin) apareixen com a tuits. Val a dir que aquesta pràctica (crossposting) no sempre està ben vista, i hi ha instàncies que la tenen vetada en algun dels dos sentits.

Ajudeu la vostra instància

Actualment, i fins que comencin a sorgir instàncies corporatives i institucionals –em consta que a casa nostra ja hi ha diversos projectes en marxa–, la majoria de les instàncies de Mastodon són creades i mantingudes per voluntaris amb recursos limitats. Tot i que el programari és gratuït i de codi obert, aquestes persones paguen de la seva butxaca el temps i el cost del servidor, i molts d’ells es troben desbordats per l’arribada de nous usuaris, fins al punt que alguns han hagut de deixar d’admetre noves altes. Com era d’esperar, també hi ha desaprensius que han llançat atacs DDoS (denegació de servei per saturació del servidor) contra instàncies per silenciar-les. La firma Cloudflare ha començat a oferir gratuïtament el servei Galileo de protecció contra DDoS a les instàncies centrades en drets humans, societat civil i similars, però vosaltres també podeu ajudar individualment el vostre administrador: activeu al vostre perfil l’esborrat periòdic dels tuts més antics per estalviar espai de disc, i feu una donació econòmica, per modesta que sigui, mitjançant l’enllaç que trobareu al peu de la pàgina web de la vostra instància. La descentralització de la web social ho mereix.