Una guerra (també) tecnològica

Mentre avança el que mitjans de comunicació russos com Russia Today descriuen amb l’eufemisme operació al Donbass, el tòpic que les guerres del segle XXI també tenen un component digital agafa tot el sentit. I si Rússia hi està implicada, encara més. Els ciberatacs russos contra Ucraïna venen de lluny. L’any 2015, una incursió llançada pel grup de hackers Sandworm, vinculat al GRU –la intel·ligència militar russa–, va deixar Ucraïna sense electricitat al tombar els sistemes de les empreses d’energia. L’any 2017 es van crear els virus NotPetya i WannaCry precisament per interferir en el conflicte entre l’exèrcit ucraïnès i les milícies pro-russes. Aquells dos programes maliciosos, dels més perillosos que s’han vist fins ara, van causar danys col·laterals: en escampar-se a la resta del món van provocar uns danys que es van valorar en més de 10.000 milions d’euros a escala global.

Més recentment se sap que el govern, les empreses i les infraestructures ucraïneses fa mesos que pateixen ciberatacs procedents de Rússia, fins al punt que el govern del país va començar fa un parell d’anys a concentrar en centres de dades de Kíev les bases de dades i les aplicacions oficials, fins aleshores repartides pel territori perquè la poca qualitat de les comunicacions amb la capital no permetia altra cosa. Aquell trasllat, decidit en principi per protegir millor la informació amb ajuda d’experts occidentals en ciberseguretat, s’ha acabat convertint en un punt feble, perquè Kíev és a prop de la frontera oriental del país i les tropes russes podrien prendre’n possessió físicament, de la mateixa manera que en qualsevol invasió se solen ocupar les emissores de ràdio i televisió.

Per això el pla de contingència d’Ucraïna preveia durant les últimes setmanes fer còpies d’aquestes dades –des dels registres de la seguretat social fins a les nòmines de l’administració, incloses les forces armades– en zones més allunyades de Kíev cap a l’oest i esborrar els originals abans que l’exèrcit rus entri a la capital. No sabem si hi han estat a temps, però es tractava d’evitar una situació com la de l’Afganistan, d’on els nord-americans es van retirar abandonant a disposició dels talibans la majoria de les seves dades, inclosos els detalls dels ciutadans que havien col·laborat amb el govern deposat.

Si els anys de ciberatacs contra Ucraïna han sigut el preludi de la invasió física per part de Rússia, alguns analistes apunten que el primer símptoma d’unes suposades intencions de Putin de recuperar per a l’Imperi Rus els estats de l’antic Pacte de Varsòvia serà un increment dels ciberatacs contra ells. Una de les eines utilitzades podria ser Cyclops Blink, un nou programari maliciós creat per l'esmentat grup Sandworm. Detectat fa relativament poc, està dissenyat per infectar precisament encaminadors de xarxa i els tallafocs, els dispositius que les han de protegir.

Mentrestant, el món observa atònit la situació des del sofà: els responsables de la web FlightRadar24 (FR24), que mostra en temps real la posició de la majoria de les aeronaus comercials que planen sobre el nostre planeta, indicaven dijous que el seu trànsit s’havia multiplicat per vint, cosa que els havia obligat a ampliar la capacitat dels servidors. Els visitants que hi van poder entrar van poder veure com l’espai aeri d’Ucraïna quedava buit. Si més no, en aparença, ja que els serveis comercials com FR24 filtren la posició de les aeronaus militars, que només es poden rastrejar, en el millor dels casos, mitjançant xarxes col·laboratives entre usuaris particulars, com ADS-B Exchange.

Opcions tecnològiques contra Rússia

La tèbia reacció internacional a les accions de Rússia ha consistit fins ara en sancions diplomàtiques i econòmiques a Vladímir Putin. Algunes tenen un vessant digital. La llista de mesures que el govern ucraïnès reclama a les cancelleries occidentals preveu expulsar les entitats financeres russes del sistema SWIFT de transaccions interbancàries i menciona explícitament impedir l’accés de Rússia a les actualitzacions de programari occidental. Sobre el paper, aquesta mesura tindria poc impacte, perquè el govern Putin es va proposar fa uns anys abandonar el programari privatiu d’origen occidental en favor d’aplicacions lliures creades a Rússia. Tanmateix, les dades més recents de StatCounter indiquen que el 88% dels ordinadors russos encara funcionen amb alguna versió de Microsoft Windows, i algunes informacions apunten que fa només dos anys el mateix Putin encara feia servir Windows XP.

La mesura digital de pressió més extrema que s’ha plantejat en alguns cercles és desconnectar completament Rússia de la resta d’internet. La viabilitat de fer-ho està per veure, però, en cas de portar-ho a terme, la societat i l’economia russes no s’aturarien en sec: fa un parell d’anys, el govern de Putin –que té intervinguts físicament tots els operadors de telecomunicacions mitjançant encaminadors propis als seus centres d’intercanvi de dades–, va executar amb força èxit un assaig general per comprovar que la xarxa russa continuaria funcionant internament en cas de desconnexió de la resta del món.

Efectes a la resta del món

Si bé és obvi que la invasió per part de Rússia afecta sobretot els ciutadans ucraïnesos i, en segona instància, els russos que puguin acabar patint-ne les conseqüències, els efectes també es faran notar més enllà de la regió. Per exemple, en el subministrament mundial de xips, que començava a veure la llum al final del túnel pandèmic. Entre les primeres matèries que calen per fabricar semiconductors n’hi ha dos que provenen de l’àrea en conflicte: el 90% del neó que es fa servir en la maquinària làser per gravar xips ve d’Ucraïna, i el 40% del pal·ladi que forma part dels elèctrodes d’alguns components electrònics surt de Rússia. De manera que el gas, l’alumini i l’arsenal nuclear no són els únics elements de pressió que Vladímir Putin podrà posar a sobre d’una taula de negociació. Coses d’aquest món globalitzat nostre.