‘La guerra inacabada’ busca els desapareguts de la Guerra Civil
TV3 estrena una docuficció que segueix cinc històries lligades a fosses comunes de Catalunya
BarcelonaA Catalunya hi ha 500 fosses sense obrir i més de 5.000 famílies que encara busquen parents desapareguts durant la Guerra Civil Espanyola i la postguerra. Amb el pes d’aquestes xifres arrenca La guerra inacabada, una docuficció de TV3, en col·laboració amb Batabat, que s’estrena avui (22.05 h). “El títol ho explica: una guerra no acaba del tot fins que les famílies han enterrat dignament les persones que hi han mort. La guerra va acabar el 39, però el dol encara no s’ha tancat”, explica Toni Tortajada, director, juntament amb Joan Gallifa, d’aquest treball de memòria històrica que recupera cinc històries de persones que busquen els seus familiars.
La guerra inacabada es desenvolupa en paral·lel a la posada en marxa del pla d’excavació de les fosses de la Guerra Civil engegat per la Generalitat de Catalunya. En aquest context, l’equip del documental acompanya alguns fills i nets de desapareguts que busquen els seus familiars. Les seves històries són un dels tres eixos del documental, juntament amb el treball d’identificació i la reconstrucció ficcionada dels últims moments dels desapareguts. Per a Vicent Sanchis, aquesta producció és “de les que cal fer per entendre què vol dir intentar avui dia encara buscar aquella gent i localitzar-la, i també per entendre l’obstinació dels familiars per fer-ho”.
El silenci d’una generació
“De seguida vam detectar que la història estava en aquells que buscaven els seus familiars”, assegura Tortajada, que explica que van triar cinc fosses per fer-ne el seguiment. El director confessa que en aquest procés es van adonar que els fills de la generació de la guerra van parlar molt poc dels desapareguts, i que en molts casos han sigut els nets els que han insistit per trobar els avis desapareguts. “Probablement ens trobem davant de l’última oportunitat, perquè les restes moltes vegades estan en mal estat i això fa difícil rescatar l’ADN i comparar-lo. És ara o mai”, assegura.
La guerra inacabada se centra en cinc fosses. La primera se situa al Soleràs (les Garrigues), on se sospita que pot estar enterrat Josep Farré, un soldat a qui van amputar una cama i a qui fa molts anys que el seu net busca. Una altra parada del documental serà el Perelló. Allà Tortajada seguirà la pista de James Scott i John Fergusson, dos brigadistes britànics que van morir al front i que es creu que estan enterrats a la fossa comuna del cementiri del poble. La tercera història portarà Tortajada fins a Cassà de la Selva, on hi ha l’anomenada tomba del soldat desconegut, que es creu que està dedicada a un brigadista internacional. Tot i que se’n desconeix la identitat, dues famílies -una de txeca i una altra de croata- reclamen les restes. La quarta parada del recorregut és la carretera del coll de Can Maçana (Anoia), on es creu que podria haver-hi Lluís Fàbrega, un dels nou presos republicans de Súria. Finalment, Tortajada acompanyarà Agustí Sanmiquel i Manuel Bueno a la recerca dels seus familiars a Prats de Lluçanès (Osona).
Després de ser testimoni de primera mà de totes les històries, Tortajada assegura que “és molt difícil fer-se a la idea del que vol dir estar 80 anys buscant el teu pare”. “No han fet el dol, els queda el dolor i la ràbia d’haver perdut un pare i no haver pogut tancar el dol”, explica el director de La guerra inacabada, que remarca que es tracta d’un dolor inexplicable.
A part de la intensitat emocional de les històries que apareixen al documental, un dels grans reptes del programa ha sigut com abordar la recreació dels últims moments dels desapareguts. “Ens enfrontàvem a retratar la por, el dolor i la maldat, i això era molt complicat. Ens preocupava molt com fer-ho”, explica Joan Gallifa, que assegura que finalment van optar perquè l’espectador ho descobrís i ho valorés per ell mateix. “Vam arribar a la conclusió que havíem de fer una filmació desprovista de sentiment perquè l’espectador posés la seva valoració pròpia de la situació”, conclou Gallifa.
Per això van optar per filmar les escenes amb un dron, ja que els aportava distància física i els permetia donar una visió neutra de les escenes. “Ens feia molta por fer una ficció molt de prop i que l’espectador es perdés. Amb l’opció del dron l’espectador manté una actitud observadora però l’emoció es manté”, explica Tortajada, que assegura que han volgut que La guerra inacabada estigui a mig camí entre la narració austera de Shoah, el documental sobre l’Holocaust, i la via ficcionada de La llista de Schindler pel que fa a la representació de l’horror.
