Una guerra civil als EUA: paranoia o realitat?
El mes d’abril passat es va estrenar als cinemes Civil War, una de les millors pel·lícules de l’any. Dirigida per Alex Garland, és una distopia que ens situa al mig d’una guerra civil als Estats Units des del punt de vista dels fotoperiodistes que cobreixen el conflicte. És un film pacifista i antipatriota, sobretot perquè els seus protagonistes ho són. És també una advertència, un crit desesperat d’alarma. No necessita explicar les raons que han portat el país al conflicte ni cal especificar líders ni referents. L’espectador identifica perfectament el pòsit argumental, perquè és el mateix que polaritza la societat nord-americana.
Ara la plataforma 3Cat ha estrenat un nou capítol de la sèrie de curts documentals Punt de no retorn, de Raül Gallego. Armats i dividits: por i paranoia a una guerra civil als EUA és el primer episodi de la segona temporada. Trenca la narrativa tradicional que la població armada són els supremacistes blancs defensors de Trump. La primera protagonista porta la bandera trans pintada a l’empunyadura del seu rifle i serveix per exemplificar com hi ha formacions armades d’esquerra que han decidit entrar en un possible combat per defensar les comunitats minoritzades. També descobrim grups supervivencistes organitzats en milícies per protegir-se o comunitats afroamericanes que desconfien dels demòcrates per les promeses no complertes. Persones que defensen la convivència, la igualtat i la tolerància però que, a les portes d’una hipotètica guerra civil, volen estar preparades per lluitar i defensar-se.
A la pel·lícula Civil War hi ha un franctirador que diu als fotògrafs “Ningú no ens dona ordres; ells volen matar-nos i nosaltres a ells”. Raül Gallego plasma perfectament el caldo de cultiu d’aquest conflicte anàrquic en què els ciutadans estan disposats a disparar contra aquells que els vulguin matar, sigui qui sigui. La polarització portada a l’extrem i en què cadascú es defensa a ell mateix i es nega a patir el conflicte des de la passivitat. Es passa a l’acció per no ser menys que el que pot anar contra tu.
En només vint-i-cinc minuts, Raül Gallego torna a utilitzar la subtilesa de les imatges per omplir de matisos el relat: llegendes a les samarretes dels testimonis, rètols penjats a les parets o plans de recurs d’accions quotidianes contribueixen a fer més potent i inquietant el missatge. El documental planteja el dubte de si la por a la guerra civil és una possibilitat real o una paranoia, i potser es mulla poc a l’hora de donar una resposta. El recent atemptat contra Trump s’hi inclou per subratllar aquesta tensió creixent i justifica el capítol. El més desconcertant és que 3Cat no ho hagi aprofitat per promocionar una estrena periodística que donaria prestigi i actualitat a la cadena. La sèrie Punt de no retorn ha guanyat premis internacionals com un Webby Award (als EUA n’hi diuen els Oscars d’internet) i dos Picture of the Year Awards. Però la trobareu ben amagadeta a la plataforma, no fos cas que fes nosa entre tota la tonteria digital que ens anuncien.
