Atresmedia ha fet una promoció de les campanades de Cap d'Any digna de ser sancionada. El grup de comunicació ja està movent tots els engranatges per promocionar les campanades de Cap d'Any més retrògrades i lamentables d’Espanya. Són les d’Antena3 amb Cristina Pedroche i el seu no-vestit. Des de fa anys, l’ham d’aquesta cadena per atrapar l’audiència és jugar amb la nuesa de la presentadora. La disfressen amb dissenys que potenciïn l’efecte del seu cos despullat. Aquesta tradició televisiva va néixer segons els patrons masclistes de convertir Pedroche en un objecte sexual per cridar l’atenció dels espectadors. Més tard, amb l’onada feminista, es va vendre sota un pretès discurs d’empoderament femení que adduïa que la presentadora podia utilitzar el seu cos com li vingués de gust. La teoria es desintegra fàcilment si tenim en compte que la nuesa i la sexualització eren el reclam principal de l’emissió. A més, aquesta estratègia, de manera subliminar, va vinculada a la continuïtat de la presentadora al capdavant de les campanades.
Però la prova definitiva del plantejament masclista ha arribat al seu punt àlgid amb l’anunci promocional d’Atresmedia de les campanades d’enguany. Un hipotètic directiu del grup de comunicació –hi ha el logotip a la paret del despatx– informa a la seva secretària que ja poden activar “el plan P”. P de Pedroche, s’entén. Li dona una clau i li ordena: “¡Sácala!”. La secretària, diligent, comença a recórrer passadissos. Darrere seu, tot de treballadores de la televisió –totes dones– critiquen la presentadora: “A ver si este año no hace el ridículo...”, “A ver qué tal el vestido este año...”, “¿Qué vestido? ¡Si va desnuda!”. Les imatges s’alternen amb unes escenes de Pedroche despullada i segrestada en un búnquer. Li pixelen les parts del cos més íntimes per potenciar la nuesa. Està despentinada i embogida. Juga amb unes Barbies vestides amb els seus vestits de Cap d'Any. També riu alterada tocant alguns dels accessoris de la roba. Pedroche fa ratlles a la pissarra, com un pres que compta els dies que porta en reclusió. La secretària cada vegada baixa més pisos i escales metàl·liques, com si “el plan P” fos sota terra, a la zona de les canonades. Aleshores veiem com la dona obre un gran cadenat que mantenia una porta tancada. L’obre i la llum exterior encega la presentadora segrestada i rep la notícia: “Cristina, es tu momento”. I la noia plora d’emoció agafada a una nina. Per fi l’alliberen per preparar-se per lluir el seu cos a televisió.
El guió està ideat per una ment retrògrada, agressiva, sexista i misògina. No hi ha ni sentit comú ni percepció del moment social i cultural que vivim. Propaganda pura de la violència contra les dones que fa del segrest i el maltractament un conte de Nadal. Tota la tonteria de la nuesa i les campanades és masclisme del més fastigós. La presentadora, amb la seva pròpia inconsciència i estultícia per acceptar la idea, acaba demostrant fins a quin punt ella mateixa s’ha convertit en un titella vexat i utilitzat sense escrúpols per la cadena.
