El naixement tristoi de 3Cat
Aquest dimecres, al Tot es mou, la periodista Sara Loscos informava: “Avui és un dia importantíssim en aquesta casa”, i anunciava als espectadors el 3Cat, la nova marca de la CCMA que properament fusionarà els continguts de TV3 i Catalunya Ràdio per adaptar-los a l’àmbit digital. Al llarg del dia, la nova iniciativa va ser batejada amb termes aspiracionals: “La gran factoria de continguts”, “Una petita revolució”, “La construcció d’un imaginari col·lectiu en català”, “La gran evolució d’aquest mitjà”, “Una gran fàbrica de continguts”, “Tot un món de continguts” o “La gran plataforma gratuïta i en català”.
El Tot es mou va connectar en directe amb la presentació del 3Cat i ens van oferir les intervencions de la presidenta de la CCMA, Rosa Romà, i els directors de TV3 i Catalunya Ràdio, Sigfrid Gras i Jordi Borda. Els fragments de les seves enunciacions van resultar tant sorprenents com decebedores. Llegien d’esma el que tenien escrit en una fitxa amb un to ensopit i rutinari. I al Telenotícies migdia vam veure el mateix. Sigfrid Gras parlava del “projecte que ens il·lusiona” però no transmetia cap emoció en el to ni en l’actitud. Ni un somriure. Rosa Romà assegurava que el nou projecte estava pensat “amb una mirada endavant” però, de moment, només la vèiem mirar a la cartolina que tenia a les mans. Deia: “No renunciem a res i ho volem tot”, però, de moment, ja havien renunciat, com a mínim, al prompter, que potser els hauria ajudat a mirar endavant i comunicar millor i amb una mica més d’intencionalitat als espectadors. Parlaven de futur, però la posada en escena no podia ser més analògica, antiga, ensopida i amb poca voluntat de connectar amb el públic.
L’anunci en què les estrelles de TV3 i Catalunya Ràdio donaven la benvinguda al 3Cat amb l’eslògan “Som 3Cat” repetia mantres buits i tòpics que fa anys que es repeteixen. Cap enginy ni escletxa d’innovació narrativa. Esperem que la nova plataforma s’acosti més a l’exigència, l’ambició i la professionalitat que ha de caracteritzar els mitjans públics que a la superficialitat de les xarxes socials i la manca d’identitat de les plataformes.
Per acabar-ho d’adobar, la presentació es va programar el mateix matí que estava agendada la resolució del Tribunal General de la Unió Europea sobre la immunitat de Puigdemont, Ponsatí i Comín. El 3Cat va anunciar-se en un segon pla informatiu, devorat per l’actualitat.
Aquesta mirada ambiciosa al futur de la CCMA i la consolidació de l’espai digital guanyaria en credibilitat si els responsables de la corporació donessin una mica d’exemple a l’hora d’exhibir empoderament, innovació i il·lusió per comunicar. I més, en un dia important. I no sortir amb apatia a llegir un paper davant la premsa i els espectadors. La imatge que es va veure al Telenotícies de la presentació del 3Cat era televisivament descoratjadora. El futur de la comunicació del país liderat per persones que no aixequen els ulls d’una fitxa, indiferents a l’audiència i a la intencionalitat del missatge que es volia transmetre.
