Dilluns a mig matí començava Al rojo vivo a La Sexta. La tertúlia comandada per Antonio García Ferreras generava una expectació afegida perquè calia veure com el presentador reaccionava a la filtració de les noves gravacions de l’excomissari Villarejo que el tenien a ell com a protagonista. En els àudios, del 2016 i 2017, García Ferreras posava en dubte la veracitat d’una informació sobre Pablo Iglesias que havia publicat OK Diario i a la qual ell havia donat repercussió en el seu programa. Només arrencar anunciava a l’audiència: “Vamos a hablar también sobre los àudios del excomisario Villarejo. Aquí no tenemos nada que ocultar”. El presentador assegurava que ell mai havia donat una informació falsa sabent que ho era i s’excusava argumentant que aquells àudios eren posteriors a la notícia.
Com a coartada de la seva innocència recordava que havia hagut de suportar durant molts anys que se l’ataqués perquè La Sexta havia catapultat Podem al poder i, per tant, ara no tenia sentit que se l’acusés de tot al contrari. Com si les grans empreses mediàtiques no canviessin de rumb en els seus interessos polítics i econòmics en funció de l’actualitat.
Si ens ajustem a la seva pròpia cronologia dels fets, és obvi que la conducta del presentador està més a prop de les clavegueres que de demostrar uns protocols periodístics ètics i amb garanties per als espectadors.
Ferreras va donar repercussió a una informació que considerava barroera i dubtosa, anant a remolc de l’infecte mitjà d’Eduardo Inda. En comptes de descartar-la o de contrastar-la per ell mateix, va optar per donar la possibilitat a Iglesias de respondre. Va prioritzar l’escàndol per treure’n rèdit polític i mediàtic abans que el rigor. Un cop s’han filtrat les gravacions, La Sexta ha arguït que no va continuar més dies insistint en aquella informació. Però no la van desmentir. Dilluns, en la seva defensa, Ferreras deia que, malgrat tot, han après per millorar. Una altra excusa falsa: des del 2016 Eduardo Inda mai ha deixat de ser col·laborador d'Al rojo vivo ni de La Sexta, connectant en directe amb la seva redacció i donant repercussió constant a altres publicacions del seu mitjà. Dilluns, Ferreras va tenir la barra de referir-se a la seva trobada amb Villarejo com “el encuentro con La Sexta”, substituint el seu nom propi pel de la cadena. Una sinècdoque perversa i autoexculpatòria per diluir el seu paper.
Per un cas similar, als Estats Units, el periodista Dan Rather va abandonar l’informatiu de màxima audiència de la CBS que havia liderat durant vint-i-quatre anys, disculpant-se abans amb la seva audiència. Havia donat per bona una informació falsa sobre George Bush i això va posar punt final a la seva carrera.
Ferreras, ni disculpes ni dimissió. Orgull de cadena i “más periodismo” d’aquest que abandera des del cinisme. No es tracta només de danys electorals o del prestigi personal d’Iglesias. Es tracta de com embruten i perjudiquen l’ofici. Els àudios demostren com estan conxorxats Villarejo, Inda i Ferreras, mentre es professen els uns als altres admiració, fidelitat i respecte. Un remena la merda, l’altre li dona forma i Ferreras l’escampa amb ventilador.
