Vicent Sanchis va ser cessat com a director de TV3 a finals d’abril i pocs mesos després fitxava per la competència, 8TV. No deixa de ser sorprenent que la CCMA no blindi d’una manera més efectiva els directius sortints. És estrany que algú que coneix les interioritats i estratègies del mitjà públic pugui col·laborar immediatament amb l’empresa privada que pretén esgarrapar-li audiència. De moment, poca. L’estrena de Sanchis a 8TV va aconseguir un 0,8% de quota i 17.000 espectadors de mitjana.
Dilluns, Sanchis obria El pentàgon, un programa d’anàlisi política per intentar fer la guitza al Telenotícies i al prime time de TV3. Potser l’estrena ha estat precipitada. Primer, per la manera com el presentador va haver de comparèixer davant de l’audiència. I segon, perquè la manca de preparació i els errors durant l’emissió delataven que el format no té encara les condicions mínimes per ser emès.
Per prescripció mèdica Vicent Sanchis havia de portar ulleres de sol molt fosques per protegir-se els ulls després d’una operació de cataractes. Projectava una imatge entre còmica i agressiva, de provocació gratuïta, que el convertia en un personatge excèntric i li restava credibilitat. Sanchis semblava més el Petri del Club Super3 que un periodista de renom.
Ulleres de sol al marge, El pentàgon va ser un despropòsit. Sanchis no té fusta de presentador. Li costava dirigir-se a l’espectador, havia de fingir una actitud desimbolta, gronxava el cos per parlar i no aixecava els ulls dels papers per llegir el que havia de dir. Hi havia tant d’amateurisme comunicatiu en el periodista veterà com en les joves redactores del programa que l’acompanyaven en l’aventura. És més, Nausícaa Hernàndez va demostrar molta més naturalitat i seguretat que el mateix director del programa. Va semblar l’única que estava còmoda en l’estrena.
Però el nyap televisiu resultant va ser tan gran que era difícil creure que l’home que naufragava en aquell pentàgon hagués fet navegar, durant cinc anys, la televisió pública del país. Així es dilapida el prestigi d’un director de TV3 en un programa tronat d’una cadena erràtica. Les redactores del programa pronunciaven malament el cognom de Sanchis, els rètols de pantalla per presentar els convidats estaven equivocats. Ni tan sols li van encertar el càiron al presentador. El seu rètol li van assignar al primer convidat, Jordi Pesarrodona, i viceversa. A Jordi Barbeta li van posar el càiron de Sergi Sol. Molts dels rètols tenien errors tipogràfics.
La connexió amb l’Hospital de Sant Pau per anunciar l’estat de salut de Jordi Pujol va fer patir molt. I els col·laboradors semblaven tots reaprofitats del FAQS de TV3, Pilar Rahola inclosa.
Un programa d’aquest nivell s’hauria considerat no apte per ser emès a TV3 perquè no complia els requisits mínims d’emissió. És estrany, per tant, que Sanchis acceptés fer-lo amb aquestes condicions a 8TV, on els estàndards de qualitat són molt més baixos. La bona notícia és que el programa només pot millorar. Perquè pitjor és difícil.
