La gran paradoxa del funeral televisat d'Elisabet II
Dermot Murnaghan ha estat duent una corbata negra a la butxaca de l’americana les últimes setmanes. Per precaució. Aquest dilluns, finalment, la podrà fer servir: serà un dels presentadors de la BBC que retransmetrà el funeral de la reina Elisabet. Les principals cadenes de televisió del Regne Unit compartiran imatges i desplegament tècnic. No queda pràcticament cap unitat mòbil disponible. Tan sols Channel 5 no oferirà les imatges de la cerimònia i optarà per la pel·lícula Emoji. Però no cal fer lectures malintencionades de la quantitat de smileys somrients que hi apareixen.
Tot i l’ingent desplegament tècnic i de recursos, s’espera que sigui una retransmissió sòbria i solemne, sense grans elocucions dels periodistes. I sense negoci per a les cadenes: el rigor que se li vol imposar ha motivat que les cadenes renunciïn a col·locar publicitat a la graella, en virtut d’un protocol pactat amb Buckingham. Es tractarà d’un dilluns paradoxal, perquè els rècords d’audiència que sens dubte s’aconseguiran no serviran perquè els mitjans puguin fer caixa. (M'imagino la cara de Paolo Vasile, lívida, imaginant que una mesura així s'apliqués a Espanya.)
Serà un espectacle mediàtic colossal. Sí, espectacle, perquè informativament no dona per tantíssims minuts i el fuel que alimentarà els audímetres té a veure amb la mitologia més que no pas amb la informació. La construcció de la reina Elisabet com a icona pop –aquelles tassetes tan cuquis, aquella sèrie malgrat tot inofensiva– té a veure amb el seu carisma innegable, però també es tracta d'una decisió política pura. I, davant d’això, una pregunta legítima –sense menystenir la seva persona– és si la BBC està sobredimensionant la cobertura del funeral només perquè, efectivament, la gent té ganes de sentir-se partícip del moment històric o bé es tracta d’una maniobra més de l’ens públic per afermar una institució criticada per uns quants sectors i territoris.
No hi haurà temps aquest dilluns per dedicar a parlar de la monarquia com a institució, tot i les hores i hores de connexió. D’acord, és el dia del funeral i es pot entendre que no s’abordi el tema amb Elisabet II encara de cos present. Però la BBC hauria d’obrir el meló, quan passi el dol preceptiu decretat. El servei públic inclou la defensa de les institucions, però també el respecte per la pluralitat política. L'espectador és un usuari de la corporació britànica, no un vassall.