Un ‘Gran Hermano’ per a fugitius
Els participants d’un nou ‘reality’ britànic han d’aguantar un mes sense ser localitzats
BarcelonaQuè faríeu si us perseguís la policia i us haguéssiu de mantenir amagats durant un mes? Això és el que s’han de preguntar -i intentar respondre-hi correctament, si volen guanyar el premi- els concursants de Hunted, un nou reality show que el Channel 4 britànic ha posat en marxa coincidint amb l’inici d’aquesta temporada i que proposa un curiós repte als participants: s’han de convertir en fugitius i aconseguir mantenir-se il·localitzables durant 28 dies.
En aquest cas, doncs, els catorze concursants no estan tancats dins d’una casa, sinó que tenen absoluta llibertat de moviments -mentre no surtin de la Gran Bretanya-, però igual que a Gran Hermano estan sotmesos a la vigilància contínua de les càmeres: en concret, de les nombroses càmeres de vigilància -fins a sis milions, segons ha publicat aquests dies la premsa britànica- que hi ha repartides per tot el país. Però aquest no és l’únic mecanisme de control a què s’enfronten els fugitius voluntaris: trucades de telèfon, operacions amb targetes de crèdit, lectors automàtics de matrícules o simples connexions a internet per consultar el correu electrònic poden delatar la seva posició en qualsevol moment.
De fet, el programa compta amb un equip d’experts en seguretat, format entre altres per expolicies i exagents dels serveis d’intel·ligència, que utilitzen, per intentar trobar els concursants, exactament els mateixos mètodes que farien servir per buscar un delinqüent. I això inclou, també, escorcollar-los la casa i interrogar familiars i amics. Per aquest motiu, els participants han de signar, abans d’iniciar les gravacions, una autorització per permetre que l’equip del programa, si ho creu necessari, entri a casa seva i accedeixi a la seva informació bancària i als seus perfils digitals.
Aquest equip de perseguidors -que en començar el joc disposa únicament del nom, l’adreça, la data de naixement i una fotografia de cada concursant- està liderat per l’excap de vigilància antiterrorista de Londres Brett Lovegrove. A més, Kevin O’Leary, que va ser cap d’operacions secretes de Scotland Yard i, com a tal, va dirigir els operatius de seguretat durant els Jocs Olímpics de Londres 2012, té la missió d’assegurar en tot moment que les dades que van recollint els experts són les mateixes que s’haurien pogut obtenir en una investigació real i utilitzant mètodes estrictament legals.
Joc i reflexió
Els concursants reben l’avís que han sigut acceptats per participar en el programa tot just una hora abans que els seus perseguidors els comencin a buscar. En aquest temps, doncs, han de decidir què s’enduen, empaquetar-ho i fugir, acompanyats només d’un càmera que permet als espectadors seguir tots els seus moviments.
El cap de programes de Channel 4, Dom Bird, ha explicat al diari britànic The Independent que el format -que s’havia rodat completament abans d’iniciar les emissions- neix de la fantasia “universal” de voler fugir i amagar-se del món. “Tothom ha tingut aquest sentiment després d’un mal dia. Però si haguessis de desaparèixer, què faries i quant duraries?”, es pregunta Bird.
En el fons, però, el programa va més enllà d’aquest joc del gat i la rata, tal com remarca Lovegrove en declaracions a The Daily Telegraph : “Em vaig implicar en el programa perquè volia cridar l’atenció de la gent sobre els rastres informatius que van deixant. Amb el WhatsApp, l’Instagram, els correus electrònics, els telèfons mòbils, amb absolutament tot el que fem servir tota l’estona, el que la gent fa és crear una empremta d’informació de la qual, crec, després no es preocupen prou per protegir-se”, assenyala l’exagent. En aquest sentit, explica que l’equip d’experts del programa va fer la major part del seguiment dels fugitius utilitzant informació pública que els participants -igual que la resta de ciutadans- generen, sovint sense ser-ne conscients, quan utilitzen la xarxa i que qualsevol persona o empresa pot utilitzar lliurement.
Precisament, la denúncia d’aquest Gran Hermano capaç de controlar tots els moviments dels ciutadans és el motiu que ha mogut alguns dels concursants a apuntar-se al programa -d’altres ho han fet, simplement, per viure l’aventura-, tot i que des de Channel 4 asseguren que no pretenen “jutjar si això està bé o malament”. “Els espectadors arribaran a les seves pròpies conclusions sobre si hi ha massa vigilància o massa poca”, reflexiona Bird.