La gran farsa de Meghan Markle

Un dels despropòsits més grans de Netflix és la nova sèrie, falsament documental, protagonitzada per Meghan Markle. Forma part dels acords que els ducs de Sussex van firmar amb la plataforma quan semblava que la parella estava en el cim de la seva popularitat, plantant cara a la família reial britànica. Ara és obvi que el príncep Harry i la seva esposa no només no tenen cap mena de criteri audiovisual sinó que tot allò que poden aportar és impostat, carrincló i d’un classisme ofensiu. Cadascun dels vuit capítols de With love, Meghan podrien ser perfectament els vídeos de Tik Tok de qualsevol tradwife nord-americana. Meghan es dedica a fer d’amfitriona en una farsa esperpèntica. En una casa que no és la seva, en un jardí que no li pertany i en una cuina que sembla un decorat per a una revista de mobles, fingeix rebre amb summa elegància i entusiasme artificial algunes de les seves amistats. Unes amistats ensinistrades per fer-li la pilota i comportar-se com la senyora Sussex espera. Fins i tot té la barra de corregir una amiga que gosa citar-la pel nom: “Ningú s’hauria imaginat que Meghan Markle un dia va menjar en aquest fast-food...” i la protagonista, amb la repel·lència de qui reclama un estatus, li fa una precisió: “Em fa gràcia que em diguis Meghan Markle. Ja saps que ara soc Sussex...” i fa una mena d’al·legat sobre la importància de compartir el cognom amb els seus fills i reivindicar el valor de la família.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles

Inscriu-t’hi

La sèrie de Meghan Markle és un altar al seu egocentrisme. Es dedica a preparar receptes de cuina –de resultat dubtós– i fer tota mena de manualitats domèstiques per obsequiar els convidats: unes sals de bany, unes espelmes fetes amb la cera de les abelles que ella mateixa recol·lecta, unes torradetes amb pètals de flors, uns crostinis de papallona amb caprese, mascaretes exfoliants i bossetes amb eines de jardí en miniatura per plantar una pesolera en un test. El més flagrant és l’attrezzo. Tots els productes estan posats en pots de vidre i tapats amb suro o roba de lli, com si ella mateixa ho arreplegués de l’hort majestuós. Hi ha una aparença de natural, orgànic, sostenible i ecològic com si viatgéssim dos segles enrere, però en un context d’instagramització de la realitat, on els colors del gos estan en consonància amb el davantal. Totes les tonalitats oscil·len entre el blanc i el beix. Les amistats reaccionen amb fascinació: “Oh! És adorable i deliciós!” , “Oh! Als nens els encantarà!”. With love, Meghan és una presa de pèl infame i obscena, que normalitza els costums de l’aristocràcia més ociosa fingint una senzillesa en els seus costums, pretenent que ens empassem el seu esperit mundà vinculant-se amb la natura. Durant el Renaixement, l’aristocràcia es feia pintar enmig de paisatges bucòlics. Eren obres que recordaven que eren terratinents i mostraven les seves propietats. With love, Meghan és el mateix traslladat al món de les plataformes. Un exercici d’ostentació que, a falta de corona, pretén reivindicar l’estatus i el llinatge des del cinisme i l’estultícia més descomunal.

Enric i Meghan, de rebels amb causa a titelles de Netflix