Els governs occidentals contra les 'fake news': poques receptes i molta impotència

Londres / Washington / París / Barcelona / WashingtonLes manipulacions informatives tenen una tradició tan llarga com el mateix periodisme, però la velocitat de propagació i abast que proporciona internet han situat el concepte genèric de fake news com una de les amenaces més serioses contra les democràcies d’arreu del planeta. Pedro Sánchez incloïa el sanejament d’aquesta pràctica dins del seu eteri de “regeneració democràtica”, però no va fer cap proposta concreta. ¿Qui està legitimat per decidir què és veritat i què no? ¿Com s’eviten els danys de les mentides sense afectar la llibertat d’expressió? Aquests són alguns dels interrogants que diferents països occidentals resolen de maneres dispars i no sempre satisfactòries.

El Regne Unit ho fia a l’autoregulació

El Parlament britànic va aprovar l’octubre del 2023 una llei de seguretat en línia que obliga les plataformes d'internet a disposar de sistemes de prevenció de continguts nocius: pornografia a l’abast dels menors o material il·legal de qualsevol mena, o lesiu, o incitador de l’odi o el suïcidi. Però no hi ha cap norma específica ni regulació exigible per controlar o restringir la difusió de notícies falses a internet. I tampoc no es planteja. Arran de diferents escàndols informatius protagonitzats pels tabloides, el 2014 es va crear la Independent Press Standards Organisation (IPSO). És un òrgan autoregulador nascut per posar fre als abusos dels mitjans de comunicació. Però no té gran rellevància, i diaris prestigiosos com The Financial Times o The Guardian no en formen part.

Un altre aspecte que pot distorsionar el taulell de joc és el repartiment opac o arbitrari de la publicitat institucional. Al Regne Unit qualsevol campanya superior a les 100.000 lliures (117.000 euros) ha de superar tres filtres diferents: en última instància, és el Tresor qui dona la llum verda per a la despesa, però sense entrar en criteris de continguts i sense tenir en compte nombre de lectors, oients o televidents, la qual cosa obre la porta a la discrecionalitat. I això encara és més accentuat amb les campanyes de menys de 100.000 lliures, que obeeixen a criteris opacs. La prova és que la cadena de televisió GB News –ultraconservadora i ultranacionalista, alineada amb el sector més a la dreta dels tories– ha rebut més d’un milió de lliures en gairebé 10.500 anuncis des del llançament del canal l’estiu del 2021, per a un canal que té un share de tan sols el 0,45%. I els paquets d’anuncis contractats mai no han superat la quantitat llindar per la qual el control és més dur.

La 'Tele Meloni' d'Itàlia

Tot i que els governants es posen les mans al cap amb les torsions de la premsa que li és hostil, sovint les televisions públiques estan en el punt de mira pel control editorial que pateixen per part del poder polític. A Itàlia, per exemple, aquest debat sobre la regulació de les mentides a la premsa i a la informació institucional del govern està més d’actualitat que mai després que la comissió parlamentària que supervisa l’activitat de la televisió pública RAI aprovés una modificació del funcionament de les normes que garanteix l’accés igualitari als mitjans de comunicació dels partits polítics. L’esmena cancel·la la limitació de temps en els programes informatius dels líders polítics, sempre que les seves intervencions es refereixin a la seva activitat institucional, la qual cosa afavoreix els polítics que formen part de la majoria parlamentària que seran candidats a les pròximes eleccions europees, entre els quals la primera ministra, Giorgia Meloni. La reforma ha estat molt criticada per l’oposició, que acusa la líder de Germans d’Itàlia de voler transformar la televisió pública en “Tele Meloni”.

D’altra banda, el Senat està actualment examinant una reforma que preveu fins a quatre anys i mig de presó per als periodistes condemnats per difamació. Meloni ja va guanyar una querella contra l’escriptor Roberto Saviano i recentment ha portat a judici l’historiador Luciano Canfora, a qui exigeix una indemnització de 20.000 euros per haver-la titllat de “neonazi de cor”.

Un organisme específic a França

Mentrestant, França se situa a l’avantguarda en aquest camp, ja que compta, des del 2022, amb una eina per frenar les informacions falses: l’Autoritat de Regulació de la Comunicació Audiovisual i Numèrica (Arcom), un organisme públic i independent que supervisa els mitjans audiovisuals i d’internet, incloses les xarxes socials. L’Arcom llança advertències quan detecta fake news i pot multar en els casos més flagrants. Des d’inicis d’any, les dues cadenes de televisió del grup Bolloré, CNews i C8 –ideològicament properes a l’extrema dreta–, han rebut 42 tocs d’atenció i sancions econòmiques. CNews, per exemple, va rebre al gener una multa de 50.000 euros per haver presentat com a informació veraç que París era la ciutat més perillosa de França, quan la classificació sorgia simplement d’una enquesta ciutadana. El mateix mes, C8 va rebre una advertència per establir un vincle directe entre les xinxes i la immigració.

França també té des del 2018 una llei contra les informacions falses durant els períodes electorals. Malgrat aquestes dues eines, el país tampoc és immune a les fake news, que sovint també afecten el president de la República, Emmanuel Macron, i la seva dona, Brigitte Macron. D’ella s’ha arribat a publicar, sobretot a les xarxes socials i en webs d’extrema dreta, que és una dona transsexual. El rumor s’havia expandit tant que el president Macron ho va arribar a desmentir en una entrevista i va titllar “d’humiliants” aquest tipus de fake news.

La IA entra en campanya als Estats Units

Als Estats Units la qüestió està molt viva, i els vídeos falsos i les imatges generades per IA amenacen amb enfangar encara més la campanya de les presidencials. De fet, ja ho estan aconseguint: dies abans de les votacions a les primàries de New Hampshire, molts ciutadans van rebre una trucada automàtica en què la veu del president Joe Biden els demanava no anar a votar. La gravació estava feta amb IA. El mateix també va passar amb una foto generada amb IA en la qual l'expresident Donald Trump apareixia envoltat de nois negres per despertar la simpatia entre aquest grup de votants.

Com regular i controlar la propagació d'aquest contingut sense violar la sagrada Primera Esmena, que protegeix la llibertat d'expressió, és el quid de la qüestió que ocupa els legisladors. El debat se centra en fins a quin punt es pot exigir a les plataformes com X (abans Twitter) o Facebook que eliminin contingut que pugui ser etiquetat com a desinformació. Els republicans defensen que hi ha una propagació de la cultura de la censura alimentada pels demòcrates per perjudicar-los. A Texas i Califòrnia han promulgat unes lleis que prohibeixen que les plataformes puguin eliminar publicacions polítiques per així evitar que es discrimini el punt de vista dels conservadors. Durant la pandèmia, per exemple, Twitter va suspendre el compte de la republicana Marjorie Taylor Greene (gran aliada de Trump) per haver afirmat que la vacuna de la covid-19 no funcionava.