Google no és intocable

BarcelonaEls gegants digitals ianquis d’abast global han vist en els últims anys com les autoritats europees anaven limitant per la via dels reglaments i les sancions els seus abusos en matèria de protecció de dades i pràctiques empresarials monopolístiques. En canvi, malgrat la gesticulació del govern dels EUA, han viscut relativament tranquils en el seu mercat d’origen. Si més no, fins ara: el veredicte judicial desfavorable a Google en la demanda presentada per Epic Games apunta cap a noves ensopegades de l’empresa del cercador web, que també és la principal gestora de publicitat digital del món. Tot plegat, coincidint amb una crisi de reputació en la seva competència amb ChatGPT per la rellevància en el camp de la intel·ligència artificial generativa (IAG).

Aquesta setmana un tribunal federal a San Francisco ha donat a Epic Games, l’editora del videojoc Fortnite, la raó en els 11 càrrecs del litigi on s’acusava Google de dificultar la competència en l’ecosistema de les aplicacions per a mòbils. Després d’un mes d’audiències judicials, els nou membres del jurat van trigar menys de tres hores a dictaminar que Google exerceix un doble monopoli mitjançant la botiga Play Store d’aplicacions per als dispositius amb sistema operatiu Android, tant en la disponibilitat de títols com en l’obligació d’usar el seu sistema de cobrament. El jutge del cas dictarà sentència d’aquí tres setmanes i, tot i l’apel·lació de Google, s’espera que apliqui sancions exemplars a l’empresa i l’obligui a relaxar les condicions que imposa als creadors d’aplicacions perquè puguin arribar als aparells dels usuaris.

Des que Fortnite va sortir al mercat l’any 2020, Epic s’ha queixat de la comissió que Google es reserva sobre totes les transaccions generades per la descàrrega d’aplicacions des de la Play Store i el seu ús. Aquestes transaccions van des del preu de compra dels títols de pagament fins a consums posteriors com la compra –anomenada in-app– de contingut addicional –nivells de joc, nous personatges, personalització, eliminació d’anuncis– i les subscripcions recurrents: per exemple, si l’usuari s’abona a una plataforma de vídeo a la carta com Netflix o HBO des de l’aplicació mòbil, Google es queda una part de les quotes mensuals. Aquestes comissions varien segons el producte o servei, però arriben al 30% del preu nominal i representen per a Google uns beneficis anuals de més d’11.000 milions d’euros. D’aquí que l’empresa faci mans i mànigues perquè totes les operacions paguin el seu peatge, fins al punt que va expulsar Fortnite de la Play Store quan va descobrir que Epic havia incorporat en l’aplicació un sistema propi per cobrar als usuaris el contingut addicional. La sentència judicial podria obligar Google a admetre sistemes alternatius de cobrament en les aplicacions del catàleg de la Play Store, tal com ja passa a Corea del Sud i aviat també a Europa, en virtut de la recent Directiva de Mercats Digitals (DMA, per les sigles en anglès).

Val a dir que el veredicte contra Google ha sorprès perquè va en sentit contrari al de fa dos anys, en què Epic va perdre una demanda pràcticament idèntica contra Apple. Curiosament, el tribunal d’aquell cas va considerar que el fabricant dels iPhones no vulnera la competència tot i que imposa les exclusives de l’App Store i el seu sistema de cobrament de forma encara més estricta que Google. De fet, sense coneixements tècnics avançats és pràcticament impossible instal·lar aplicacions en un iPhone sense passar per l’App Store, mentre que per als aparells amb Android existeixen nombroses botigues alternatives a la Play Store que poden funcionar en paral·lel amb aquesta, i fins i tot les aplicacions es poden descarregar en format .APK directament des de la web del desenvolupador. Però d’incoherències judicials n’hi ha a tot arreu, es veu.  

Sigui com sigui, els previsibles canvis forçosos en la distribució i la comercialització d’aplicacions mòbils representaran un sotrac per al negoci del duopoli Apple/Google. Un negoci que, segons la consultora Sensor Tower, facturarà més de 175.000 milions d’euros l’any que ve i gairebé 200.000 milions el 2025.

De tota manera, la importància de la derrota judicial de Google és que pot acabar marcant la pauta en uns altres dos processos judicials que l’empresa té en curs, tots dos oberts d’ofici pel departament de Justícia dels EUA. El primer, al districte de Columbia, acusa Google d’abús de posició dominant per imposar el seu cercador web –el motor principal del seu negoci de publicitat digital– en detriment d’altres opcions. El segon, en un tribunal de l’estat de Virgínia, acusa l’empresa de pràctiques monopolístiques precisament en el seu servei d’anuncis digitals. Tots dos es començaran a dirimir als tribunals durant l’any vinent, però amb el veredicte en el cas d’Epic s’ha declarat oberta la veda contra Google als EUA. Recordem, però, que la UE s’hi va avançar: Brussel·les ja acumula més de 8.000 milions d’euros en multes a l’empresa per infraccions en el sistema Android, en la plataforma de comerç electrònic i en el servei de publicitat digital.

Draps bruts a la vista

A més de la transcendència pròpia del litigi amb Epic Games, el procediment judicial ha revelat nombrosos documents que posen al descobert la flexibilitat d’algunes pràctiques comercials de Google. Per exemple: l’empresa només es queda un 4% de les quotes de subscripció a Spotify contractades mitjançant la Play Store; l’any 2017 va oferir a Netflix rebaixar al 10% la comissió per cada nou abonat, però el gegant de l'streaming ho va rebutjar; Google va pagar 360 milions de dòlars a l’empresa de videojocs Activision Blizzard –ara propietat de Microsoft– com a incentiu per posar a la Play Store els seus títols per a mòbil. Fins i tot la mateixa Epic va rebre de Google una oferta –rebutjada– de 147 milions entre el 2018 i el 2021 per publicar a la Play Store. En sentit contrari, una altra revelació judicial que no deixa Epic en gaire bon lloc és que la firma sí que accepta pagar un 30% de comissió a Sony, Xbox i Nintendo per tenir Fortnite a les seves plataformes respectives.

En un altre ordre de coses, al cas Epic contra Google han sortit altres xifres que posen en context la magnitud del negoci digital en general i de Google en particular. L’empresa ha reconegut que paga a Apple un 36% del que ingressa pels anuncis que el seu cercador web mostra als iPhones; aquests pagaments van superar àmpliament els 10.000 milions de dòlars només durant l’any 2022. En la mateixa línia, Google va pagar 8.000 milions de dòlars a Samsung entre el 2020 i el 2023 perquè Google, la Play Store i Assistant siguin el cercador, la botiga d’aplicacions i la majordoma digital per omissió en els mòbils Galaxy de la coreana.

Crisi de reputació

Sense relació directa amb els litigis esmentats però coincidint en el temps, Google afronta aquests dies una notable crisi de reputació. L’empresa acaba de presentar Gemini, el seu nou model fundacional d’IAG per competir amb els GPT d’OpenAI. El sistema té elements atractius: seguint els passos de Samsung, tindrà una versió compacta que funcionarà directament en els telèfons mòbils, i promet algunes millores de rendiment sobre la versió actual de ChatGPT –entenent per millores unes dècimes de punt percentual en algunes operacions–. Però la novetat més rellevant és una suposada capacitat de raonament; el problema és que Google ho va promocionar amb un vídeo falsejat, on semblava que l’usuari li donava instruccions verbals quan en realitat només llegia el que li escrivia a Gemini fora d’imatge. L’ànsia per recuperar la rellevància pública en l’accés a la informació davant l’explosió de ChatGPT li ha jugat a Google una mala passada en el pitjor moment possible.