Google News tornarà a oferir serveis a Espanya
L'agregador de noticies ho ha anunciat després de la publicació d'un decret llei que permet la negociació de remuneracions entre tecnològiques i mitjans de comunicació
Google Notícies tornarà a estar disponible per als usuaris de l'Estat. Un nou decret llei que transposa la directiva europea de drets d'autor comportarà el retorn a Espanya de l'agregador de notícies del gegant informàtic, que va decidir deixar de treballar-hi el 2014 arran de la llei de propietat intel·lectual espanyola que obligava qualsevol publicació digital de l'Estat, tant si ho volia com si no, a cobrar als serveis un cànon per reproduir qualsevol fragment del seu contingut. El decret publicat aquest dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) estableix que les empreses informatives i les agències de notícies podran negociar amb les grans firmes tecnològiques, com Google i Facebook, una remuneració per la difusió dels seus continguts, sempre que hi hagi autorització prèvia. "La negociació de les autoritzacions es realitzarà d'acord amb els principis de bona fe contractual, diligència, transparència i respecte a les regles de la lliure competència, i s'exclou l'abús de posició de domini en la negociació", recull el text legal. Amb la publicació al BOE, el decret entra en vigor, tot i que el Congrés l'haurà de convalidar o derogar i hi podrà introduir esmenes.
Després de la publicació del decret, Google ha anunciat amb un comunicat la intenció de reobrir el servei a Espanya a principis del 2022. "Des del començament de l'any vinent Google Notícies oferirà enllaços a notícies útils i destacades, procedents d'un ampli espectre de fonts, que ajudaran el públic espanyol a trobar informació sobre temes d'actualitat i aprofundir-hi", explica la tecnològica. Des de Google assenyalen que la nova llei espanyola permetrà als mitjans de comunicació, ja siguin grans o petits, "decidir lliurement com es poden trobar els seus continguts a internet i la manera de generar ingressos". Una de les condicions que estableix el decret és que els agregadors es limitin a "oferir resultats de cerca en resposta a consultes prèviament formulades per un usuari al cercador", i que sempre s'inclogui un enllaç a la pàgina d'origen dels continguts.
A més, l'empresa tecnològica ha anunciat que té previst oferir a Espanya Google News Showcase, un programa de productes sota llicència i que pagarà a les empreses editores perquè generin continguts especialment treballats i destinats als panells de Google Notícies i Discover. Al comunicat, la companyia aprofita l'avinentesa per assegurar que està compromesa amb el periodisme de qualitat: "Creiem que, per a un futur sòlid del periodisme, cal una col·laboració entre les empreses tecnològiques, els mitjans informatius i els governs. Al llarg dels anys hem fet moltes coses per donar suport a l'evolució i la sostenibilitat del periodisme a llarg termini".
Revisió de contractes
A més d'establir la negociació entre editores i tecnològiques, el decret preveu la revisió dels acords a què arribin les dues parts. En aquest sentit, detalla que si es produeix una "manifesta desproporció entre la remuneració inicialment pactada entre l'autor en comparació amb la totalitat dels ingressos subsegüents derivats de l'explotació de les obres" es podrà sol·licitar la revisió del contracte i, si no s'arribés a un acord, s'hauria de recórrer a un jutge que fixaria "una remuneració adequada i equitativa" per als deu anys següents a la cessió.
La transparència és un element fonamental de la nova llei. De fet, el decret estableix que les empreses tecnològiques hauran d'avisar els mitjans amb què tinguin acords de qualsevol canvi que facin al seu algoritme i que pugui tenir conseqüències en la jerarquització de notícies a l'agregador.
La fórmula del govern espanyol per transposar la directiva europea també reconeix als mitjans de comunicació els drets en exclusiva dels seus continguts. En concret, el decret diu que les publicacions de premsa i agències de notícies "tindran el dret exclusiu de reproducció directa o indirecta, provisional o permanent, per a qualsevol mitjà i en qualsevol format, de la totalitat o part d'una publicació de premsa així com el dret exclusiu de la posada a disposició del públic".
La nova legislació espanyola s'alinea amb les lleis que han adoptat altres països del món, com Austràlia. La llei australiana, aprovada aquest febrer, també estableix el pagament de les tecnològiques i la intervenció d'un jutge com a àrbitre en cas que hi hagi desacord entre els mitjans i els agregadors. En un principi la normativa va molestar les grans tecnològiques i Facebook va pressionar el govern de Canberra amb una apagada informativa que va servir per introduir modificacions a la legislació. L'empresa de Mark Zuckerberg va aconseguir que el govern australià acceptés que la nova llei no afectés Facebook sempre que pogués demostrar "una contribució significativa a la sostenibilitat de la indústria informativa australiana" a través d'acords comercials amb mitjans de comunicació. Mentre Facebook va optar per la pressió, Google va arribar a un acord de tres anys amb Rupert Murdoch, propietari de News Corp.
