Dígits i andròmines

A Google Maps els peatges encara hi són

La majoria dels serveis comercials de mapes i navegació encara no mostren la desaparició de les barreres de pagament

La sortida del peatge de l'AP-7 a Torredembarra, ja oberta, dimecres passat
03/09/2021
4 min

Mentre els polítics decideixen com ens vendran la inevitable obligació de pagar per circular per qualsevol via ràpida del país, el mes de setembre ha començat amb alegria general per l'aixecament de les barreres de peatge en diverses autopistes al seu pas per territori català, en haver vençut concessions que en algun cas portaven 52 anys vigents. En total han quedat lliures de pagament 556 quilòmetres.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Tot i això, alguns conductors podrien pensar que els peatges ara retirats continuen operatius. En concret, els que són usuaris de la majoria de serveis digitals de càlcul de rutes. En el cas de Google Maps, quan li demano per on he d’anar de Cardedeu a Barcelona, em proposa tres opcions: una de gratuïta per les carreteres C-251 i C-17 i dues que suposadament són de peatge. Una d’aquestes sí que ho és: la que enllaça un tram de l'AP-7 amb la C-16, on es manté el pagament al túnel de Vallvidrera.

En canvi, l'altra, que és la més habitual per anar del Vallès Oriental a la capital per l'AP-7 i la C-33, continua apareixent com a trajecte de pagament, malgrat que les tres barreres que cal travessar (la de Cardedeu, la de la Roca i la de Mollet) ja estan obertes –tot i que pendents que Abertis retiri els elements físics i tecnològics dels quals vaig parlar en aquest espai fa uns mesos–. L'error no afecta exclusivament el meu trajecte: també apareix en molts altres, com per exemple el de Tarragona a Girona.

L'error és més visible en l'aplicació mòbil de Maps, que indica explícitament sobre el mapa que us caldrà pagar per circular. A l'aplicació web no és tan evident, però a la llista d'opcions de ruta que surt a l'esquerra del mapa també es pot veure l'odiat avís d'"Aquesta ruta té peatges". En qualsevol cas, no és un problema exclusiu de Google: aquest divendres al migdia, els peatges ja retirats encara existien també en la resta dels grans apliserveis comercials de mapes i navegació, des d’Apple Maps fins a Waze i Here WeGo.

Imatge de les rutes que proposa Maps

Actualització de dades

Fins a cert punt, aquestes discrepàncies entre les dades i la realitat són anecdòtiques, ja que qualsevol conductor català que no visqui en una cova ja es deu haver assabentat pels mitjans que els peatges han desaparegut. Més enllà d’això, fins que els errors quedin corregits, hi haurà conductors de fora que faran quilòmetres de més sense necessitat si trien la ruta en funció del cost dels peatges.

El que mostra la incidència és l’enorme complexitat de mantenir al dia les representacions cartogràfiques d’un món que canvia cada minut. Les aplicacions comercials de mapes beuen de fonts molt diverses, començant pels dos gegants mundials de la cartografia digital: l’holandesa Tele Atlas, propietat de TomTom, i l’alemanya Here, nascuda com a filial de Nokia amb la compra de les dades de la nord-americana Navteq i actualment en mans d’un consorci en què les marques alemanyes d’automoció Audi, BMW i Daimler comparteixen la majoria a parts iguals i que compta també amb la participació de la japonesa Mitsubishi, el fabricant nord-americà de xips Intel i les empreses de components Bosch i Continental.

Sobre aquesta base, cada servei incorpora noves fonts de dades: imatges de satèl·lit, informació dels cadastres, dades dels operadors de mitjans i vies de transport i flotes pròpies de vehicles que recorren incansablement autopistes, carreteres, carrers, pistes forestals i camins rurals de tot el planeta recollint-ne coordenades i imatges. La qualitat i el grau d’actualització de cada servei són fruit de la feina de petits exèrcits d’analistes que combinen les diverses fonts revisant-ne la coherència, una tasca gens senzilla. Google assegura tenir cartografiats gairebé 65 milions de quilòmetres i 200 milions de punts d’interès, siguin comerços, monuments, empreses o parcs públics, que actualitza 50 milions de vegades cada dia. L’arma secreta de Google Maps, però, som els seus 1.000 milions d’usuaris: mentre tenim oberta l’aplicació, el nostre mòbil envia en temps real als servidors de l’empresa el recorregut que estem fent, i gràcies a això tothom pot veure l’estat del trànsit en el mapa del seu telèfon.

També cal considerar que com més informació inclouen en els mapes, més possibilitats d’incidències hi ha. Són mítiques la desaparició dels horaris dels trens de Rodalies de Google Maps i, fa uns anys, la castellanització per sorpresa de tot el nomenclàtor de carrers de Catalunya per un excés de diligència en la traducció per part de TomTom. Moltes aplicacions de mapes també mostren els preus dels combustibles i els dels peatges, però no solen garantir la fiabilitat de les dades que els faciliten les empreses. La nova mobilitat també introdueix altres derivades: generalment les gasolineres són al lloc que el navegador indica, però els carregadors per a vehicles elèctrics no sempre. Això deixa encara lloc per a cartografies especialitzades com la d’ElectroMaps.

OpenStreetMap, l’excepció

L’ús personal dels serveis comercials de mapes sol ser de franc, però les empreses que hi ha al darrere fan negoci venent l’accés a les dades a l’engròs a tercers, siguin firmes d’automoció o creadors d’aplicacions. Quan han de mostrar on es troba un element –un habitatge en una aplicació d’apartaments turístics, un monument o un restaurant en una guia turística– fan una consulta als servidors de Google (o als d’Apple, o als de Here) i a partir d’una certa quantitat d’accessos comencen a haver de pagar. Precisament aquests pagaments cada vegada més alts han afavorit la popularitat d’OpenStreetMap (OSM), l’equivalent cartogràfic de la Viquipèdia, plataforma en què són els mateixos usuaris qui editen el contingut. Per això OSM va ser el primer i fins ara l'únic servei de mapes que va reflectir puntualment l’aixecament de les barreres de peatge: els conductors catalans més entusiastes van retirar-les virtualment dels mapes al mateix temps que els operaris d’Abertis ho feien físicament.

És probable que els algoritmes de Google ja hagin detectat que des de dimecres tots els cotxes circulen a 30 per hora per punts de Martorell o Mollet on abans tothom s’aturava i ja n'estiguin investigant el motiu. També molts usuaris de Waze, propietat de Google, deuen haver notificat amb l’aplicació que allà ja no hi ha cap peatge. Però fins que les empreses reaccionin, per una vegada el món real haurà anat per davant del digital.

stats