
Diversos diaris consignen avui a les seves primeres pàgines la petició de la Comissió Europea segons la qual els ciutadans hauríem d’aprovisionar-nos de queviures, aigua i els adminicles necessaris per sobreviure setanta-dues hores, en cas de catàstrofe o incursió armada. Calla, que potser és que arriben, finalment, els 10.000 soldats de Putin del Procés. Sense negar la inquietud que genera l’actual Rússia –però també Israel, i en canvi ningú parla de rearmar-se contra ells, perquè es veu que som germans dels polonesos i finesos, però no dels palestins–, l’anunci impulsat per Ursula von der Leyen s’inscriu clarament en la doctrina del xocencunyada brillantment per Naomi Klein. Per justificar un rearmament que pot deixar els estats sense recursos per millorar qüestions com la sanitat o l’educació cal infondre por, i una recomanació oficial de preparar-se per a un atrinxerament de tres dies és una fórmula fantàstica per infondre aquest terror amb aires apocalíptics. El titular ha fet fortuna i demostra la capacitat golejadora, en la batalla pel relat, de la davantera centre que presideix la Comissió.
Ara bé, la victòria no se l’anota tant ella com el Florentino Pérez de torn que s’ho mira satisfet des de la llotja, que en aquest cas és Donald Trump. Ell és qui debilita econòmicament Europa. També qui desestabilitza la regió donant ales als partits d’extrema dreta i als seus discursos militaristes, sovint associats a una retallada de drets civils. I seu és el país que acabarà venent el gruix de les armes comprades per la UE. Davant d’aquesta perspectiva, la premsa ha de traslladar òbviament els anuncis de Von der Leyen, perquè són notícia, però han d’extremar la vigilància a l’hora de comprar relats catastrofistes i exigir que estiguin fonamentats en amenaces tangibles.