Les gestes d'ahir són les misèries d'avui

Tres diaris coincideixen en les seves portades a arrufar el nas pel sarró de medalles aconseguit per Espanya als Jocs Olímpics. Són 18: una més que a Tòquio però sense arribar a les 22 de Barcelona, que es veu que era l’objectiu. Són El Mundo, Abc i La Razón, que dediquen espais generosos a la lamentació. “L’esport espanyol s’estanca a París”, clama l’Abc. Mentrestant, El País ho ven de manera positiva: que previsible. Com també ho és que, consultada l’hemeroteca del 2016, quan es van celebrar els Jocs de Rio de Janeiro, cap primera pàgina dels diaris de dretes va remugar pel fet que Espanya recol·lectés tan sols 17 metalls, un menys que enguany. Esclar: aleshores el govern tenia gavines i Mariano Rajoy Brey era l’ufanós president de la cosa. Ves que no hi tingui alguna cosa a veure. Sigui com sigui, té un punt tristot –i violenta el fair play olímpic– que t’hagis passat més de dues setmanes exaltant les seleccions amb titulars i soflames patriòtiques i que, un cop torna el temps del rèdit polític, deixis a l’estacada els que abans-d’ahir saludaves com a herois.

Curiositat neurològica

Per segon dia consecutiu, la portada de La Razón insisteix en el fet que Illa fa “picades d’ullet a l’independentisme”. Tanta fixació per la salut ocular del nou president de la Generalitat per part del diari de Planeta preocupa. Miro l’arxiu i veig que també acusaven Colau de patir aquest tic nerviós. I el mateix amb Pedro Sánchez. O amb la directiva del FC Barcelona. El lector d’aquest rotatiu deu pensar que hi ha una passa galopant de síndrome de Tourette, a Catalunya. Qui s’acosta al pèrfid separatisme, acaba amb la dopamina alterada i fet un sac de tics. Ves que algun no es faci esquerrà i tot.