Berta Aroca: "La gent creu que si fas vídeos en castellà arribaràs a més gent, però és una fal·làcia"

BarcelonaAmb més de 160.000 seguidors a TikTok, és una de les creadores de continguts en català per a les xarxes de referència. Tot va començar amb unes paròdies d'alumnes repel·lents i professors llefiscosos i, a partir d'aquí, col·laboracions i feines a RAC1 i Adolescents.cat. Amb vint anys acabats de fer, Berta Aroca estudia econòmiques i, tot i confessar que no mira TV3, el seu somni és –paradoxalment?– fer-se una carrera en els mitjans tradicionals.

Quan vas debutar a les xarxes?

— Als 13 anys. Va ser el 13 d'agost de 2013, a YouTube. Era un vídeo en castellà perquè ni se'm va ocórrer que podia fer-lo en català, ja que els vídeos que jo veia eren en castellà. La cosa es va allargar set anys fins que, aquest febrer, vaig descobrir TikTok i allà sí que vaig començar a penjar vídeos en català.

La transició no ha estat fàcil.

— Exacte, ha sigut més aviat difícil. La gent que em seguia en castellà deia que no m'entenia... i la gent que em seguia pel català em qüestionava que fes contingut en castellà, sent catalana.

Cargando
No hay anuncios

Vas deixar Twitter per això?

— No, no té a veure amb aquesta cosa de la llengua. Senzillament em va atabalar tota la seva toxicitat i vaig marxar un temps. Ara me l'he tornat a obrir i, de moment, bé.

Són les xarxes uns espais saludables per als adolescents?

— Mmm... no. No ho sé. Jo vaig a la psicòloga i molts cops hem tret el tema. Certs comentaris fan molt de mal i estar tan exposada afecta l'ànim. És molt difícil que no t'importi l'opinió de la resta. I hi ha gent que, directament, van a fer mal. Depèn de l'ús que els hi donis, esclar, però si ets una mica sensible no és gaire saludable ser a les xarxes.

Cargando
No hay anuncios

Què n'esperes, doncs?

— Jo és que m'ho passo bé, fent vídeos. Des que he fet el canvi al català em sento molt més jo mateixa. I, al final, és la meva feina... Ara mateix, els meus ingressos els tinc gràcies a les xarxes.

Més a TikTok o a Instagram?

— TikTok, sobretot. Instagram és per a mi un espai més personal. Com un àlbum de records que em vaig fent. Penjo el que em dona la gana, quan em dona la gana. A TikTok has de tenir més disciplina: si deixes de seguir el ritme, perds que les marques et contactin i acaba sent un peix que es mossega la cua.

Cargando
No hay anuncios

Diuen que Instagram és el reflex de la cultura hedonista americana, mentre que TikTok premia la productivitat, a la xinesa.

— Sí, l'algoritme és molt diferent. Com més vídeos pengis, més apareixerà a la For you page, la pàgina que apareix a la resta d'usuaris.

Tens vídeos que superen el mig milió de visualitzacions. Per què creus que triomfen?

— A vegades m'agafa la síndrome de la impostora i penso que no sé per què tinc seguidors, que deu haver estat un cop de sort. Però suposo que faig riure la gent. I hi ajuda el fet que siguin curts i amens. I també per la falta de contingut en català: com que som pocs que en fem, la gent segueix els pocs que hi ha.

Cargando
No hay anuncios

Et planteges una carrera a llarg termini, en aquest món?

— No m'imagino amb 25 anys fent vídeos. No sé què m'imagino, però em faria feliç que la meva feina tingués a veure amb la comunicació i les xarxes. Jo estic a RAC1 i res em faria més feliç que seguir treballant-hi, o seguir també a Adolescents.cat.

Aquestes xarxes transmeten molta pressió per l'estètica, especialment en el cas de les noies joves. Tu la notes?

— Jo, sincerament, no. A mi ningú em segueix per ser guapa: ensenyi més o menys carn, no guanyaré visites, sinó que la gent em segueix per la meva manera de ser. Jo surto tal com soc. I m'és igual què pensi la gent.

Cargando
No hay anuncios

¿Potser es valora precisament aquesta genuïnitat?

— Sí, la gent ho té més en compte. I hi ha bastants creadors que tenen molts seguidors per ser estereotípicament guapos. Però tampoc és res de dolent, en realitat: cadascú treu profit del que té. Però jo, com a consumidora que també soc, valoro que la gent sigui genuïna i m'agraden els creadors que sents propers.

Digues tres creadors en català a qui seguir.

— En Long Li Xue, que és superamic meu, superbona persona i fa contingut molt graciós. També l'Alberto Gadel i... diria també en Gerry Querry Berry.

Cargando
No hay anuncios

Parlem de les col·laboracions. Fer publicitat no compromet la relació amb els teus seguidors?

— Sempre que accepto col·laboracions són genuïnes i d'un producte que jo consumiria. Jo valoro molt que la gent no es vengui. O sigui, et poden oferir molts diners per vendre una cosa, però has de ser fidel als teus principis. M'han ofert moltes vegades fer col·laboracions però en castellano. Doncs no, mira. Els diners al final no són el més important. També una dietista volia fer una col·laboració fent-me seguir un pla per aprimar-me. Però si jo ja estic prima! Li vaig dir que no, esclar.

A quant es paga una col·laboració a TikTok?

— Depèn de molts factors, però en el meu cas entre 800 i 1.500 euros. Ah, i la llengua no hi té a veure. Sovint, les col·laboracions en castellà estan menys pagades que les col·laboracions en català, imagina't!

Cargando
No hay anuncios

Els creadors a les xarxes funcioneu ara com a franctiradors. ¿S'hauria de promoure una escena més articulada, per promocionar aquests continguts?

— Al cent per cent d'acord! Fa uns dies, mirant un FAQs dedicat a la immersió lingüística, parlaven de les xarxes. I vaig tenir clar que calia fer alguna cosa per estimular la creació de contingut en català. La gent creu que si fas contingut en castellà arribaràs a més gent: és una fal·làcia! Si fas contingut en castellà, hi ha tanta gent que en fa... i quatre que són destacables. Ara bé, no facis contingut en català per fer diners: fes-ho perquè és la teva llengua.

Mires TV3?

— Sincerament, no. És que jo no miro la tele. Miro les xarxes socials. YouTube, com a molt. Bé, al vespre sí que miro el Telenotícies, amb la família. És que no hi ha contingut audiovisual per als joves. No hi ha cap canal a internet per a la gent de la meva edat. Els nens tenien el Super3, però ara ja no.

Cargando
No hay anuncios

Estudies econòmiques. T'hi penses dedicar, també?

— Em vaig enamorar de l'economia a batxillerat i vaig decidir estudiar-ne. El primer any sí que pensava que hauria d'estar fent periodisme o audiovisuals. Però ara ja veig que des de l'economia també es poden canviar les coses. Sobretot m'interessa la macro. En la meva utopia m'agradaria combinar economia i audiovisuals. Tinc pensat fer alguna cosa que lligui les dues coses quan acabi la carrera, sí.

Has dit que no et veus d'aquí cinc anys fent vídeos. Com et veuries, doncs?

— No em veuria imitant encara profes o nenes repel·lents. Però sí fent entreteniment en un mitjà tradicional. És el meu somni, de fet. Però les xarxes evolucionen tan de pressa que costa de dir...