Galaxy Z Flip6 contra iPhone 16 Pro

BarcelonaFa menys d’una dècada, gastar més de 1.000 euros en un telèfon mòbil era una excentricitat, sobretot perquè els únics models d’aquest preu eren els de luxe, reservats a gent molt rica amb ganes d’aparentar. Tanmateix, l’any 2017 tot va canviar, quan Samsung va treure el Galaxy Note 8 i Apple l’iPhone X uns mesos després. Des d’aleshores, gràcies al pagament a terminis i a les promocions, i malgrat que els telèfons actuals de gamma mitjana són molt competents, el segment premium de la telefonia mòbil és el que creix més al món. En bona part, impulsat per les propostes de Samsung i Apple. Avui revisem dos models estrella de les dues marques, que coincideixen només en una cosa: costen 1.200 euros.

Samsung Galaxy Z Flip6

Per ordre cronològic, el primer a sortir a la venda és el plegable petit de Samsung; petit, perquè té un germà gran, el Fold, que s’obre com un llibre per adoptar forma de tauleta. En canvi, el Z Flip obert ve a ser un telèfon allargat de 6,7 polzades –proporció 22:9– que pots doblegar per la meitat, deixant-lo en un aparell més o menys quadrat i raonablement gruixut –14,9 mil·límetres– que cap millor en la butxaca del pantaló (però costa de trobar en la butxaca interior de la jaqueta) i que recorda una polvorera de maquillatge.

El Z Flip6 porta el mateix processador Qualcomm Snapdragon 8 Gen 3 que els actuals smartphones emblemàtics convencionals de Samsung, els Galaxy S24. També fa servir la mateixa càmera principal, amb captador de 50 megapíxels (mpx) i la de supergran angular, de 12 mpx. En canvi, es troba a faltar el teleobjectiu dels S24. Les prestacions fotogràfiques són especialment rellevants: si bé a la pantalla de dins hi ha una càmera per a selfies prou competent, el format permet que en molts casos les autofotos es facin amb l’aparell plegat, de manera que les càmeres principals passen a ser les de fer selfies, amb un resultat millor que el de la majoria dels mòbils. El telèfon es desbloca amb el lector dactilar lateral, integrat en el botó per encendre’l.

La frontissa permet mantenir l’aparell obert en qualsevol posició, facilitant operacions com les videotrucades de sobretaula, l’ús d’aplicacions en pantalla partida o gravar vídeos –l’estabilització és excel·lent– subjectant el Z Flip6 com si fos una videocàmera. El telèfon es pot carregar sense fils i és capaç de carregar pel mateix sistema un accessori com poden ser uns auriculars.

L’element clau del Z Flip6 és, però la pantalla exterior, amb 3,4 polzades de diagonal; semblen poques fins que recordes que la de l’iPhone original era de 3,5. Un telèfon plegable només té sentit si no et cal desplegar-lo per la majoria de les operacions del dia a dia: fer i rebre trucades i missatges, veure notificacions, consultar l’agenda o la previsió del temps, controlar la música. En aquest sentit, semblaria que Samsung no s’hi ha esforçat gaire: l’usuari pot activar a la pantalla exterior diversos ginys (widgets) per fer les funcions esmentades, però només amb les aplicacions pròpies de la marca i mitja dotzena més de tercers: Spotify, YouTube, Netflix.

En la pràctica, acabes obrint el telèfon per gairebé tot... fins que descobreixes una joia incomprensiblement amagada: l’aplicació GoodLock de la mateixa Samsung –només disponible a la Galaxy Store, no a la Play Store– que permet mostrar a la pantalla petita pràcticament qualsevol altra aplicació que tinguis instal·lada. Des que vaig descobrir-ho, l’experiència d’un plegable ha agafat molt més sentit: només he hagut d’obrir la pantalla del Z Flip6 per llegir pàgines web, mirar vídeos i escriure correus llargs.

Per acabar, cal destacar la integració de la intel·ligència artificial (IA) de Samsung, anomenada Galaxy AI i basada en els models Gemini de Google. A més d’entreteniments com la generació de retrats en estils diversos, ofereix enquadrament i zoom automàtic de les fotografies, postedició avançades, traducció consecutiva de les trucades de telèfon –no en català–, transcripció i resum de converses i missatges –aquí sí que en català– i interpretació de la parla en temps real. Totes aquestes operacions també es poden fer amb els S24 actualitzats a la versió més recent de l’Android de Samsung, però només el Z Flip6 permet una cosa força útil: mentre parles amb algú que no entén el teu idioma, tu veus traduït a la pantalla interior el que ell t’està dient, i ell veu a l'exterior el que li dius tu, en el seu idioma.

Apple iPhone 16 Pro

Dos mesos després que els plegables de Samsung, han sortit els nous iPhones emblemàtics. Apple ha reorganitzat el catàleg i des d’ara les dues variants no es distingeixen només pel material –alumini en els dos iPhone 16 bàsics i titani en els 16 Pro de gamma alta– i la dotació òptica –dues càmeres en els primers i tres en els segons– sinó també per la mida: els 16 i 16 Plus mantenen les 6,1 i 6,7 polzades de pantalla, mentre els 16 Pro i 16 Pro Max s’estiren fins a les 6,3 i 6,9 polzades, respectivament, tot i que les mides exteriors són molt semblants gràcies a la reducció dels marcs en els models Pro.

A primera vista, els iPhone 16 són força conservadors: Apple està allargant la vida dels seus dissenys. La novetat més visible són dos botons físics: l’anomenat botó d’acció, que substitueix el venerable interruptor físic de silenci per un polsador configurable per obrir directament qualsevol aplicació o operació del telèfon, s’estén ara als quatre models. I tots ells inclouen també el nou botó de control de càmera, que serveix per obrir l’aplicació de càmera –cosa que en un Samsung ja es podia fer, prement dos cops el botó d’encendre–, disparar la foto i, lliscant el dit per sobre, desplaçar-se per opcions com l’exposició, el zoom o la profunditat de camp. No sembla gran cosa, però quan t’hi acostumes ja no tornes a tocar la pantalla per fer fotografies i vídeos.

La qualitat fotogràfica de l’iPhone 16 Pro és excepcional, tal com Apple ens té acostumats. El sistema de tres càmeres inclou dos captadors de 48 mpx –més un de 12 mpx– que es poden combinar per obtenir des de macrofotografia –a només dos centímetres de l’objecte– fins a telefoto equivalent a un objectiu de 120 mil·límetres. El programari permet escollir entre diversos estils (estàndard, lluminós, brillant...) sense endinsar-se en configuracions avançades. Es poden rodar vídeos de resolució 4K fins a 120 quadres per segon (fps), i l’aplicació Fotos permet ajustar després la velocitat de reproducció. Els quatre micròfons aporten captació de so de nivell professional. I en el visionat es poden triar efectes sorprenents, com el que aïlla i destaca la veu de la persona que apareix en la imatge, silenciant les altres.

Val a dir que la gran majoria dels usuaris, també jo mateix, en tenim de sobres amb un iPhone 16, que costa 260 euros menys que el Pro amb igualtat de capacitat d’emmagatzematge, renunciant, això sí, a una càmera, a dues dècimes de polzada de pantalla i als materials més luxosos. Les variants Pro només tenen sentit per als usuaris més exigents en matèria de fotografia i vídeo, capaços de treure tot el suc a les prestacions addicionals. Tot i això, la decisió no és actualment quin dels quatre iPhone 16 triar, sinó si comprar o no un iPhone 16. El motiu: el gran argument d’Apple per a la renovació és la compatibilitat amb la seva plataforma Apple Intelligence d’IA generativa que forma part del sistema operatiu iOS 18, però l’empresa no té previst incloure-la a curt termini en les unitats que es venen a la Unió Europea. Sense això, potser us convé més conservar l’iPhone 15 Pro que ja teniu, o fins i tot comprar un iPhone 15 o 14, que continuen a la venda.

Per resumir: he examinat dos smartphones emblemàtics –els segons de les gammes respectives– de les dues marques més venudes del món. Tots dos són aparells excel·lents. Però més enllà de si voleu un aparell plegable o una càmera professional amb forma de telèfon, ningú no triarà entre el Galaxy Z Flip6 i l’iPhone 16 Pro per les seves característiques i prestacions de hardware. Com sempre, el que determina l’elecció és la preferència per l’experiència d’usuari d’Android i la d’iOS. I aquest és un afer gairebé religiós on jo no gosaré entrar mai.