Galaxy S9+: buscant l’‘smartphone’ total

Que Samsung estigui destacant el nou color lila en la promoció del Galaxy S9+, l’smartphone emblemàtic que va presentar fa dues setmanes a Barcelona, no té res a veure amb el fet que l’aparell sortís a la venda precisament el 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Més aviat és que a primera vista el nou model s’assembla tant a l’anterior, el Galaxy S8+, que costa distingir-los. Sobretot pel davant, ocupat per la pantalla infinita amb els marges laterals corbats. El vidre Gorilla Glass és una mica més fosc, però es manté la pràctica funció always on display, que mostra el rellotge i altres indicacions sense haver d’encendre el telèfon. Tampoc no resulta evident que l’S9+ pesa un 10% més i és un 6% més gruixut. Cal anar a la part del darrere per trobar les primeres diferències externes: l’S9+ està equipat amb doble càmera principal; i el lector dactilar per a identificació de l’usuari es troba ara en la posició lògica, centrat a sota de la càmera. Cada vegada costa més incorporar prestacions trencadores, així que es tracta d’introduir millores incrementals.

La doble càmera, que serveix per disposar de zoom òptic de dos augments i aconseguir fotografies amb l’efecte bokeh de desenfocament del fons, era obligada perquè altres marques ja l’ofereixen en el mateix segment de preu. Tot i això, no és l’única millora en l’apartat d’imatge: l’òptica gran angular pot captar imatges encara amb menys llum gràcies a una obertura f/1.5 (la de l’S8+ és f/1.7), i té un mecanisme d’obertura variable fins a f/2.4 que s’activa automàticament segons les condicions d’il·luminació. No estic segur que aquesta característica fos imprescindible, però en qualsevol cas l’aparell és capaç de fer fotos gairebé a les fosques que serien impossibles amb altres telèfons. En canvi, la càmera frontal es idèntica a la del model previ, una de les poques del mercat amb enfocament automàtic; curiosament Samsung no ha inclòs el mòdul de doble càmera frontal que sí que porta el model de gamma mitjana A8, i que pot fer selfies amb desenfocament real del fons, no com la mediocre simulació per programari que ofereix l’S9+. En la gravació de vídeo, el nou Samsung pot rodar clips en càmera superlenta a 960 quadres per segon (fps) amb 720 píxels de resolució; només el supera el nou Sony Xperia XZ2, que ho fa a 1.080 píxels.

La identificació biomètrica de l’usuari també ha millorat més enllà de la posició del lector dactilar. El reconeixement facial i la lectura de l’iris, que en el model anterior funcionaven per separat, ho fan ara de manera combinada, amb un notable increment d’eficàcia: quan hi ha prou llum, puc desbloquejar l’S9+ sense treure’m les ulleres com sovint havia de fer amb l’S8+.

Un altre dels aspectes que Samsung ha perfeccionat amb l’S9+ és la qualitat de so. Per fi la música i els vídeos es poden escoltar en estèreo: la manera d’aconseguir-ho és idèntica a la d’altres marques, fer sonar l’auricular com a altaveu. No és òptim, perquè sona més fluix i apunta cap a l’usuari mentre que l’altaveu de la part inferior està orientat cap al costat, però el resultat és acceptable, sobretot si s’activa la modalitat dolby atmos, que proporciona un convincent efecte envolvent.

L’S9+ també té novetats a dins. El nou processador Exynos 9810 i els 6 gigabytes de memòria RAM proporcionen increments de velocitat del 23% en velocitat de procés, del 28% en jocs i del 9% en navegació web respecte al model anterior, segons les meves proves. Samsung presumeix de les funcions d’aprenentatge automàtic -machine learning- que ha inclòs en el xip, seguint les passes dels seus rivals Apple i Huawei, però la veritat és que la majoria d’elles s’apliquen només a Bixby, el majordom digital de la marca, que és clarament inferior al Google Assistant, que també ve preinstal·lat. Això sí, és probable que aquesta intel·ligència artificial incorporada sigui un dels factors que fan que l’autonomia de l’S9+ sigui un 18% més gran que la de l’S8+ (7h 44 contra 6 h 31) amb una bateria de la mateixa capacitat. Òbviament, aquestes xifres varien per a cada usuari, però són molt superiors a les 4 h 12 que li he tret en les mateixes condicions a un iPhone 8 Plus, el model d’Apple de la mateixa categoria i franja de preu. La bateria de l’S9+ es pot carregar amb cable o sense, en tots dos casos amb modalitat ràpida.

Un altre tipus de velocitat que cal considerar és la màxima de connexió a internet que pot assolir el telèfon quan el servei de l’operadora i la cobertura ho permeten. L’S9+ arriba als 1.200 megabits per segon (Mbps), i iguala així el Mate 10 de Huawei i duplica els 600 Mbps que ofereix el citat iPhone 8 Plus.

Fa temps que Samsung aspira a fer dels Galaxy el dispositiu preferent per als seus posseïdors, tant en l’ús particular com en el de feina. Els S9+ surten de sèrie amb espai per a dues targetes SIM -la segona és alternativa a la targeta de memòria, de fins a 400 GB-, i aquesta dualitat es pot potenciar instal·lant una segona còpia d’algunes aplicacions (el navegador web, la galeria de fotos, l’agenda, la llista de contactes i el xat) en una zona privada del telèfon protegida biomètricament. Per potenciar aquest doble ús, Samsung ofereix un adaptador de sobretaula DeX per connectar-lo a un monitor extern i que permet fer servir la pantalla tàctil com a ratolí.

Si us heu atabalat una mica amb aquesta enumeració de prestacions, no sou els únics. L’S9+ representa perfectament el millor i el pitjor de Samsung: no trobareu al mercat cap telèfon més complet i potent, però tanta varietat d’opcions pot ser excessiva per a alguns consumidors, sobretot considerant que poques de les aplicacions de la marca (Samsung Health, Samsung Pay i el navegador web) superen les incloses per Google en el sistema operatiu Android, que també venen preinstal·lades.

Si teniu un S8+ i n’esteu contents, potser les millores que aporta l’S9+ no justifiquen el canvi. Però si teniu un model anterior, per 949 € (o 100 € menys pel model S9 si accepteu una pantalla de 5,8 polzades i renuncieu a la doble càmera) estareu comprant l’ smartphone gairebé total.