El fútil intent de captar els joves sense els joves

Un dels obstacles per arribar als joves, comunicativament parlant, és que la seva forma d'expressar-se als canals digitals resulta incomprensible –si no repulsiva– a bona part de la generació que sobrepassa els 50 anys. La presència constant del jo, l'edició sincopada, els LOLs i els OMGs, un cert lletgisme de la imatge... Si poses un youtuber mitjà en prime time a l'antena de TV3, és fàcil imaginar que el gruix de l'audiència (més de la meitat superen els 65 anys) fugirà en desbandada. El tall dels 50 anys, com passa sempre amb tota aquesta murga de les generacions, té un punt arbitrari, però els que van néixer després del 1975 van ser criats ja en l'era dels videoclips i això de la sintaxi no lineal ho tenen més per la mà.

Fer de professor de primer de comunicació audiovisual m'ha regalat poder entreveure algunes formes de comunicació dels nascuts a partir de l'any 2000 que em semblen representatives de la seva generació. Segons la meva percepció, els joves d'ara es comuniquen entre ells enviant-se fotos aparentment banals –un sostre, un autoretrat caçat al vol– però que generen proximitat i fabriquen connexions. Se'ls penja l'etiqueta de tenir la capacitat d'atenció d'un peix perquè miren tiktoks de quinze segons, però s'omet que a Twitch segueixen emissions que poden durant prou hores com per desafiar qualsevol bufeta. L'autenticitat i l'espontaneïtat són molt apreciades, potser com a reacció a un món decidit per un establishment que els exclou i que està saturat de missatges prefabricats amb una ètica i una estètica que ja no compren.

Fa falta dissenyar una política per integrar tots els continguts que s'estan fent en català a les xarxes, en mode franctirador, dins d'un sistema que sense matar-ne la genuïnitat els permeti tenir finestres d'exhibició amb més múscul. Però el debat no és només polític –què i com ho paguem– o tècnic –és la Corporació el pal de paller d'això?– sinó també comunicatiu: ¿quins continguts té sentit estimular per posar el català més de moda entre els joves i transmetre la idea que és una eina plena de recursos expressius adequats a aquesta nova era? Per destriar el gra de la palla, fa falta que persones joves tinguin capacitat de decisió sobre aquests continguts. No només que estiguin en un focus group, o un consell assessor, o qualsevol altra figura cosmètica: a més de veu han de tenir vot.

I això no comporta allunyar-los de la cultura clàssica audiovisual que tantes joies ha deixat. Són perfectament compatibles. El que cal és integrar aquesta generació disruptiva en un audiovisual que no només serà cada cop més divers en finestres, sinó també en temes i estètiques. Em declaro entusiàsticament optimista amb l'explosió de talent jove audiovisual. M'encanta que facin soroll.