El fum negre de la Nissan (i el fum blanc de Sánchez)

BarcelonaS’ha de dir que els neumàtics cremats fan un efecte poderós en portada, amb el seu fum negríssim. Ningú els titlla de radicals, i la caverna no s’hi posa de cul, a la fumarada, perquè el fracàs econòmic sempre desgasta governs. Si fos una protesta sindical contra el PP, la manera d’explicar-ho seria una altra de ben diferent. L’Abc i El Mundo recorden que Sánchez va dir que el manteniment de l’empresa a Barcelona estava "garantit". Evidentment, les empreses menteixen. Encara més que els polítics, fins i tot. Així que el president es comprometia sobre allò que no podia controlar. Sembla just ara, doncs, l’escarni, encara que es faci amb ales de voltor. També grallen amb el bec ben corbat a Libertad Digital, que deixa un titular psicofàntic: "[L’actriu porno] Apolonia Lapiedra se’n riu de la imatge d’Ada Colau al llit i li recorda el desastre de Nissan". Aprofitant que el Pisuerga passa per la Zona Franca.

Descoberta

"L’executiu atribueix a la dreta una ofensiva de crispació per tombar-lo", diu un titular de portada de La Vanguardia. La descoberta no li reportarà, al govern central, un premi Sherlock. Que el diari del grup Godó ho destaqui cal interpretar-ho com una certa repulsa a aquesta estratègia de crispació i un suport, per tant, al govern PSOE-Podem. Més enllà d’això, tot plegat fa la sensació que els socialistes, des que el 2008 es van empescar el lema aquell de "Si tu no hi vas, ells tornen", només tenen com a argument ser el mal menor. Es defineixen sovint com a l’alternativa més civilitzada a la dreta més carcundiosa. La qual cosa és vera. Però no deixa de ser ballar a la música de l’altre. I aquest és el triomf de la triple dreta mediàtica: haver entrat a la cabina del DJ i decidir ells el ritme, i el to, de la música.