La vida eterna de ‘Friends’

BarcelonaHi va haver un temps en què els grups d’amics es barallaven per repartir-se qui era la Monica i qui era el Chandler, i que les perruqueries tenien cues de dones que volien dur el mateix pentinat que la Rachel. Ells eren els protagonistes de 'Friends', la 'sitcom' que va marcar la televisió dels anys 90 i que, pel que sembla, encara té molt a dir en l’era de l’explosió del consum de televisióonline. L’èxit infatigable de la comèdia -es va deixar d’emetre fa 14 anys- es va confirmar fa uns dies quan Netflix va decidir pagar 100 milions d’euros a Warner, propietària dels drets de la sèrie, per mantenir-la durant un any més al seu catàleg. La futura plataforma de 'streaming' de Warner feia perillar la continuïtat de la sèrie de Jennifer Aniston a Netflix, que va decidir triplicar el seu esforç econòmic -abans pagava 30 milions l’any- per no perdre la 'sitcom'.

Resulta obvi que si Netflix ha desembutxacat aquesta quantitat de diners és perquè la sèrie li dona bons resultats, malgrat que la falta de transparència sobre les seves audiències fa que resulti difícil saber quanta gent veu la comèdia o quina posició ocupa en el rànquing de sèries més vistes. Són aplicacions com TV Time -que permet fer rànquings de les ficcions més vistes a través de la informació que comparteixen els usuaris- les que fan una mica de llum sobre les xifres de Netflix. Fa uns dies els responsables de l’aplicació desvelaven que per tercera setmana consecutiva 'Friends' encapçalava la llista de les sèries més maratonejades. Les dades recopilades al Regne Unit per Ofcom Media Nations mostren una tendència similar: després de preguntar a 2.500 espectadors,'Friends' apareixia com la sèrie més vista i reafirmava que una comèdia emesa entre el 1994 i el 2004 pot derrotar ficcions amb grans mitjans com 'Stranger things' (en quarta posició) o 'The crown' (en segona).

Seduir noves audiències

Des de l’aparició de Netflix es diu que la plataforma ha revolucionat la forma en què veiem la televisió i el que veiem. Si han canviat tant les regles del joc, ¿com és que una sèrie estrenada fa més de dues dècades segueix sent tan popular? Una de les respostes està, paradoxalment, lligada a Netflix. La plataforma ha fet que els mil·lennials, que van néixer quan la sèrie ja estava en emissió, hagin pogut descobrir-la i, a més, veure’n un capítol darrere l’altre.

El món que mostra Friends s’assembla poc, formalment parlant, al d’aquests nous espectadors -els mòbils encara no havien fet aparició i la comèdia era bàsicament sis amics compartint pis i molts cafès-, però la gràcia de la sèrie va més enllà d’elements anecdòtics. L’escriptora Kelsey Miller, autora del llibre 'I’ll be there for you' (que agafa el títol de la sintonia de la sèrie), assegura que ha sigut el fet de parlar d’una cosa tan universal com l’amistat el que ha propiciat que la sèrie transcendeixi barreres culturals i generacionals. Marina Such, periodista i redactora en cap de la web especialitzada Fuera de Series, és de la mateixa opinió que Miller. “Encara que hagin passat 25 anys, les coses que els passen als protagonistes de la sèrie són les mateixes que li passen a la gent ara: tenen problemes per trobar feina, o no aconsegueixen trobar ningú amb qui realment vulguin estar”, explica Such, que considera que la comèdia reflecteix la fase vital -que se situaria al voltant dels vint anys- en què els amics es converteixen en la família escollida.

Concepción Cascajosa, professora de comunicació audiovisual de la Universidad Carlos III, assegura que ja fa tres anys va començar a detectar que una de les sèries que més veien els seus alumnes era 'Friends'. Ella, com Such, considera que l’èxit actual de la 'sitcom' es deu més a l’element d’identificació que no pas a la nostàlgia. “La sèrie té una gran capacitat de connectar amb nous públics perquè els aporta un univers de gent que, com els espectadors més joves, està descobrint el món i buscant el seu lloc, i aquest és un element que no es troba a moltes 'sitcoms'”, assegura Cascajosa, que remarca que la sèrie permet un alt grau d’identificació tot i que s’allunyi de la narrativa realista. Les trames presenten les situacions fugint dels elements problematitzadors, i això es veu, per exemple, en el cas del personatge de la Phoebe, que té un passat difícil -ha viscut al carrer i la seva mare adoptiva es va suïcidar-, del qual només es donen pinzellades com a píndoles humorístiques.

Per a Cascajosa un dels elements que distingeixen Friends d’altres comèdies de situació és que tota la trama està plantejada com una comèdia romàntica que permet dilatar les històries i no haver de reiniciar-se amb cada nova temporada, com sí que passa amb altres comèdies. El fet que Netflix hagi pagat una gran suma de diners per Friends no la sorprèn, ja que una de les franges d’edat més desitjada per la plataforma és la dels adolescents i postadolescents, tal com demostra la gran quantitat de produccions destinades a aquest segment de població que han posat en marxa els últims anys ('Por 13 razones', 'Élite' …).

Friends té, a més, un altre element d’atracció per a la plataforma: disposar de totes les temporades implica tenir gairebé 120 hores de contingut, i una de les coses que més valora Netflix és el temps que l’usuari dedica a consumir ficció. En aquest sentit, Cascajosa ho té clar: “'Friends' és una mina d’or”.