Mèdia23/11/2014

"El cos femení l'he descobert des que estic en cadira de rodes": Francesc Granja a 'El convidat', en 10 frases

L'autor de 'Vivir el sexo', que es va quedar tetraplègic als 32 anys, ha estat l'amfitrió d'Albert Om en el programa emès aquest diumenge a la nit

Ara
i Ara

BarcelonaA Francesc Granja un accident de trànsit el va deixar tetraplègic als 32 anys. Va reorientar la seva vida professional cap al 'coaching' i va redescobrir la seva sexualitat. Ho explica al llibre 'Vivir el sexo. El hombre que aprendió a vibrar'. També és un dels fundadors de Tandem Team, una associació d'assistència sexual a gent amb discapacitat.

Inscriu-te a la newsletter Sèries que t'abracenTotes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

1. "L'accident va ser molt bèstia. Jo estava de viatge tornant i la meva dona en aquells moments estava mirant el 'Telenotícies' i va veure per la televisió el meu accident. Les sabates que surten me les havia regalat ella aquell Nadal".

Cargando
No hay anuncios

2. "[Abans de l'accident] era l'estereotip. Llicenciat a Esade, treballava en una multinacional, tenia cotxe d'empresa, targeta d'empresa... l'estereotip típic d'home d'èxit. [...] Ara te'n recordes menys [de l'accident], però de tant en tant fas un pensament i et ve el record d'aquell moment, aquell instant que veus el camió allà creuat, el teu cotxe a 180 i dius: 'D'aquesta... em mataré'".

3. "[Després de l'accident] comença un procés de dols. Tenia desenes de dols que trucaven a la porta i eren allà per anar-los passant. Em vaig separar després de l'accident. El rebuig, el fet de pensar que potser mai més tornaràs a tenir una vida sexual, una vida en parella, perquè ja mai ningú t'estimarà. El dol de la feina, perquè ja no vaig poder treballar més. El dol de la dependència, haver de dependre d'una persona perquè t'aixequi i et dutxi i tot això, que és terrible".

Cargando
No hay anuncios

4. "Sóc afortunat, perquè tinc recursos que em permeten viure amb l'Ángel, puc tenir aquesta casa i puc desenvolupar activitats que ocupin el meu temps. Però hi ha persones que no poden baixar al carrer, necessiten algú que els baixi o que els cuidi. [...] Quan comences a conèixer casos més individuals penses 'gràcies'".

5. "Vaig experimentar un canvi de paradigma en el terreny de la sexualitat, perquè tota la meva experiència abans de l'accident en el món de la sexualitat era una experiència totalment genital i, arran de l'accident, la meva genitalitat queda minvada perquè no tinc ni sensibilitat, ni ereccions, ni ejaculacions, ni orgasmes, en el sentit físic. A més em vaig separar i vaig dir: 'Se t'ha acabat estar amb una dona'".

Cargando
No hay anuncios

6. "[La sexualitat amb una discapacitat física] és un tema de buscar les zones sensibles, explorar carícies, connexions. De molt de temps. És com un ball amb l'altra persona. De connectar-te, d'anar-te excitant, d'anar buscant aquelles zones on els dos connecteu [...] És com un joc. També és una manera d'abandonar-se a l'experiència".

7. "[Si trobés alguna de les parelles d'abans de l'accident] li demanaria perdó, perquè probablement jo era un tio que no tenia en compte la persona que estava al costat meu. El cos femení l'he descobert des que estic en cadira. [Abans] no tenia ni idea d'on hi havia les parts erògenes. [...] Arribes als 40 anys i t'adones que no tens ni idea del cos femení. I penses, 'd'on véns?'".

Cargando
No hay anuncios

8. "Tenir una relació amb una persona que té tetraplegia... has de ser molt valent. Veus una persona que no pot moure les mans, que va com va... Vaig pensar, 'jo ho intento, sento el que sento, i em tiro a la piscina'".

9. Sobre la sexualitat de persones amb discapacitat i la tasca dels assistents sexuals de Tandem Team: "Hi ha hagut casos de mares que ens han reconegut que havien de masturbar els seus fills. Llavors dius: 'Què és més antinatura, que nosaltres posem a disposició aquest servei o que hi hagi una mare que hagi de fer això?'".

Cargando
No hay anuncios

10. "Després de 20 anys [tetraplègic] i de 52 de vida he après a viure molt el dia. De mirar els moments que em passen. No he sigut mai una persona de posar-me objectius, de dir 'jo vull ser tal cosa', perquè la meva experiència, que potser no es la mateixa que li funciona a altres persones, és que vaig funcionant a mesura que em van passant els trens. [...] A mi m'agradaria estar molts anys així com estic ara".