Qui és Frances Haugen, la informàtica que ha posat Facebook contra les cordes

Quan Frances Haugen va entrar a treballar a Facebook, l'any 2019, va acceptar l'oferta amb una condició: que pogués dedicar els seus esforços específicament a la lluita contra la desinformació. Un amic seu havia perdut la vida per culpa d'unes teories conspiratòries i sentia que ella havia de contribuir a millorar aquest aspecte de les xarxes socials. Faltaven quatre mesos per a les eleccions dels Estats Units i la companyia va assignar aquella enginyera informàtica i màster en empresarials per Harvard de 35 anys al departament d'integritat cívica.

No va anar bé. Quan passats els comicis van dissoldre aquella unitat –la companyia diu que per repartir les funcions entre altres departaments–, Haugen va interpretar que el compromís de Facebook amb la positivitat ho era només de façana. L'odi donava més beneficis i entre seguretat i diners l'empresa de Mark Zuckerberg triava diners. Va ser poc més tard quan va començar a recopilar informes interns fins a convertir-se, un any i mig després, en el principal malson per a la bilionària empresa. La documentació va anar apareixent, amb la insistència d'una gota malaia, durant bona part del mes de setembre al Wall Street Journal, atribuïda sempre a una font anònima. Però Haugen ha volgut fer el pas i donar la cara, en aquest cas amb una explosiva entrevista al programa 60 minutes, una de les catedrals periodístiques del país.

"El que vaig veure a Facebook, un cop i un altre, és que hi havia conflictes d'interessos entre el que era bo per al públic i el que era bo per a Facebook. I, davant del dilema, Facebook triava, també un cop i un altre, el seu interès particular i fer més diners", explicava l'extreballadora, que va deixar la companyia al maig i que anteriorment havia format part de la plantilla de Google i Pinterest. "Vaig deixar-ho perquè sabia com seria el meu futur en cas de seguir a la companyia. Moltes persones han assenyalat aquesta contradicció de Facebook i han acabat degradats".

Entre les revelacions que ha pogut esbombar hi ha la d'un estudi intern on s'admet que "tot i ser els millors" a l'hora d'actuar contra la polarització, ho fan "tan sols contra del 3% al 5% de tot el contingut d'odi, i I només contra el 0,6% de les instigacions a la violència". En un altre informe, de les desenes de milers de pàgines copiades per Haugen, s'hi pot llegir: "Tenim la certesa, a partir de diverses fonts, que el discurs de l'odi, la polarització o la desinformació de Facebook i les seves aplicacions germanes estan afectant les societats, arreu del món". Al programa també se citava un estudi específic realitzat entre formacions polítiques europees: "Els partits estan convençuts que el canvi d'algoritme els ha obligat a decantar-se cap a la negativitat en les seves comunicacions a Facebook, la qual cosa els ha empès a adoptar posicions polítiques més extremes".

Però són els documents sobre Instagram –també propietat de Facebook, com WhatsApp– els que han causat més inquietud en l'opinió pública. Una de les recerques assegurava que el 13,5% d'un grup de noies adolescents amb pensaments suïcides consideraven que aquesta xarxa els empitjorava. I un 17% de noies amb trastorns alimentaris atribuïen a Instagram efectes perniciosos sobre la seva autoestima. "Els propis estudis de Facebook expliquen que aquestes adolescents, a mesura que comencen a consumir determinats continguts, es deprimeixen més i això les porta a fer servir l'apli encara més –explicava la responsable de les filtracions–. Això les fa entrar en un bucle en què cada cop odien més el seu cos. No és que Instagram sigui perillós, és que directament els causa dolor i és particularment més nociva que altres formes de xarxes socials".

A favor d'intervenir Facebook

Durant l'entrevista, Haugen va defensar la intervenció del poder públic a Facebook. De fet, en paral·lel a les filtracions de documents, s'ha posat en contacte amb les autoritats federals i la Securities and Exchange Commission (SEC), reguladora de la borsa als Estats Units. "Ningú a Facebook és dolent, però els incentius creen aquesta perversió. Jo sento empatia per Mark Zuckerberg i sé que ell no s'ha proposat crear una plataforma lesiva. Però sí que ha permès que es prenguin decisions amb uns efectes secundaris que fan que el contingut ple d'odi i polaritzador aconsegueix més difusió". La informàtica es referia a la perversa equació segons la qual els continguts polaritzants i la ira fan que els usuaris estiguin més temps a la xarxa social i, com a conseqüència, Facebook acabi generant més diners per publicitat. Recorrent a la SEC vol obligar la companyia a compartir tota la informació interna rellevant entre els seus inversors, com és preceptiu al tractar-se d'una empresa cotitzada.

Facebook, per la seva banda, va declinar l'oferta del 60 minutes d'entrevistar algun dels seus responsables. Però la directora de comunicacions de la companyia, Lena Petsch, sí que els va fer arribar un comunicat. "Cada dia els nostres equips han d'equilibrar el dret de milers de milions de persones d'expressar-se obertament amb la necessitat de mantenir la nostra plataforma com un lloc segur i positiu. Seguim fent millores significatives per aturar la difusió de desinformació i contingut perjudicial. Suggerir que encoratgem el contingut lesiu i que no hi fem res senzillament no és veritat". La postura oficial és apel·lar a una certa idea de situació irresoluble. "Si alguna recerca hagués identificat la solució precisa per a aquests reptes complexos, la indústria tecnològica, els governs i la societat els haurien solucionat fa temps", diu la companyia.