La foto i el missatge d'Aitana Bonmatí a les portades

BarcelonaAquest divendres és un bon dia per fer anàlisi de portades perquè hi ha un element que obligava els mitjans a prendre decisions: el discurs d'Aitana Bonmatí quan va rebre el premi a millor jugadora de la UEFA. La decisió que s'havia de prendre era, primer, si el tema havia d'anar a portada; després, com de gran havia de ser, i, finalment, quin missatge es destacava, el premi o el discurs. Anem a pams. La majoria de diaris opten per posar Aitana com a foto principal i amb el seu discurs contra l'abús de poder i en solidaritat amb Jennifer Hermoso. Ho fan l'ARA, El País, El Mundo, El Periódico i Sport. Uns altres diaris esportius també la posen a portada com a imatge principal (o compartida amb Haaland), però subratllant la importància del guardó més que no el discurs, com ara Marca i El Mundo Deportivo. Després hi ha els que la posen a portada, però sense ser-ne la fotografia principal, com La Vanguardia (on és un fris) i As (on va per sota del resultat del sorteig de la Champions). I, finalment, hi ha els diaris que han considerat que la jugadora del Barça no mereixia ser a la portada, com l'Abc i La Razón.

Els dos últims casos són especialment cridaners. En un context, el cas Rubiales, en què tots els pronunciaments de les jugadores campiones del món són notícia, i encara més quan es produeixen davant la plana major del futbol europeu, no hi ha cap argument periodístic que pugui sostenir la decisió d'ignorar-ho. I especialment quan cap d'aquests mitjans porta una notícia pròpia o diferent a portada que ho pugui justificar. Es tracta, doncs, d'una decisió editorial de certa premsa conservadora que ha assumit que el cas Rubiales no és un tema de drets de les dones, sinó una batalla cultural que està guanyant el feminisme i l'esquerra.