Formació, innovació i una sala gegantina: el Catalunya Mèdia City decideix què vol ser

BarcelonaDes que fa dos anys es va designar l’àrea de les Tres Xemeneies de Sant Adrià com a seu del futur hub audiovisual català, ha sobrevolat el debat sobre si aquest colossal equipament havia de centrar-se en el ferro –és a dir, platós– o en la substància grisa que suposa la creació de talent. Aquesta segona opció és la que finalment s’ha imposat, ja que la Generalitat aprovava ahir una partida plurianual de 5,9 milions d’euros amb la qual s’ha de licitar el projecte del Catalunya Mèdia City i la direcció d’obres de la primera fase del projecte: l’edifici anomenat turbines. L’encàrrec del departament de Cultura és una clara aposta per la formació i la innovació, mentre que la incorporació de nou platós de grans dimensions passarà per l’ampliació del Parc Audiovisual de Terrassa.

L’edifici Turbines és una gran nau rectangular de 172 metres de llargària –que s’ampliaran fins als 225 metres– i 33 metres d’amplada. El gruix de metres quadrats es destinarà a la formació, però també hi haurà àrees d’innovació i diverses instal·lacions. Poden haver-hi platós, però de mides relativament petites i digitalitzats, a l’estil dels que s’han fet servir per rodar sèries com The Mandalorian, on es veuen molts exteriors que, en realitat, són fons incrustats digitalment a partir de parets circulars de pantalla verda o croma.

La joia de la corona de la Nau Turbines serà, però, el pis superior. Amb una alçada de vint metres i una planta allargada quasi com dues illes de l’Eixample, sense obstacles, es convertirà en una sala polivalent destinada a experiències de tota mena. Podrà albergar entre 1.500 i 4.000 persones, en un sol espai o de forma compartimentada. La idea és poder mostrar l’aplicació de tot el que s’hagi treballat a les plantes inferiors dedicades a la formació i innovació. I que sigui un espai obert a la ciutadania per a concerts, congressos, experiències immersives, mapping o obres de teatre de gran format, per posar uns quants exemples.

Pel que fa a l’àrea de formació, es demana que el projecte inclogui un centre de Formació Professional de referència en audiovisual i digital, a més d’estudis universitaris i un centre de formació contínua. De fet, la Generalitat ha mantingut ja contactes amb la UPC (són els que estan més avançats), la UB, la UAB i la UPF. L’àrea d’innovació, per part seva, constarà d’instituts i centres tecnològics, laboratoris de col·laboració entre empresa i universitat, residències artístiques, programes de creació, vivers d’empreses i similars. L’ADN del Catalunya Media City implica considerar l’audiovisual en la seva dimensió més àmplia possible, la qual cosa inclou també el videojoc i la cultura digital.

Objectiu: 2027

La pròrroga de pressupostos ha estat un cop dur per al departament de Cultura, perquè havien d’arribar fins a 90 milions d’euros més, però aquest revés no afecta aquest projecte: l’esmena pactada per ERC a l’Estat va lligar 60 milions d’euros que garanteixen l’impuls del Catalunya Media City i es garanteix així aquesta primera fase, que hauria d’estar enllestida l’any 2027. Tres referents que es tenen per a aquest projecte són el MIX Center de Phoenix, el Kraftwerk de Berlín i el Media City del Regne Unit.

A partir d’aquesta primera fase, hi ha encara dos espais més que es voldrien sumar als 35.000 metres quadrats de la Nau Turbines. D’una banda, les icòniques Tres Xemeneies, just annexes. En aquest cas hi ha un pla per poder construir –a partir de certa alçada– algunes plantes als pilars enormes que els fan de base. Així, aquests tres edificis encastats a les xemeneies poden aportar un sostre total construïble de 21.000 metres quadrats addicionals més. I encara hi ha opció de guanyar més espai per a activitat econòmica als terrenys contigus, en segona línia de mar.

Es tracta de dues parcel·les que, segons el Pla Director Urbanístic, poden dedicar-se parcialment a activitat econòmica, perquè la resta es vol dedicar a habitatge protegit, ja que el projecte de regeneració de la zona té un component social important. L’objectiu, de fet, passa perquè el hub audiovisual esdevingui un motor econòmic que ajudi un barri tradicionalment complex. Així, en aquesta zona hi ha previst un topall de 70.000 metres quadrats per a activitats i la Generalitat treballa per aconseguir la major part d’aquests espais, sigui per compra o permuta. L’àrea s’oferiria als agents privats i inversors externs, perquè hi col·loquin les seves infraestructures i serveis audiovisuals.

“Volem seguir musculant el sector audiovisual”, explicava a l’ARA Natàlia Garriga, consellera de Cultura. “L’any passat hi vam dedicar 52 milions d’euros i aquest ha de seguir sent l’aposta. Volem que la gent no hagi de marxar. I això ho aconseguirem sent atractius per a les grans plataformes globals, desenvolupant el màxim de talent artístic i tècnic i impulsant projectes de gran format, com vam fer amb quatre pel·lícules i quatre sèries de pressupostos més elevats dels que solíem tenir al país. Amb aquestes xifres, i la creació de talent, podem ser un referent europeu claríssim”. Tot i que no està encara decidit, també s’apunta que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, actualment a Sant Joan Despí, acabi basculant totalment o parcialment cap al Catalunya Mèdia City. "Al departament de Cultura ens agradaria molt, però això és una decisió que ha de prendre la CCMA", declara la consellera.

En total, el PDU d'aquesta zona afecta 32 hectàrees i preveu un sostre d’habitatge de 185.000 metres quadrats, el 40% del qual serà de protecció oficial.