Coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la mort de Lady Di, Movistar+ ha estrenat el reportatge Diana: Caso abierto. Es tracta d’una investigació periodística que aprofundeix en els misteris que envolten l’accident de cotxe en què va perdre la vida Diana Spencer. El presentador és Mark Williams-Thomas, exdetectiu amb trenta anys d’experiència, periodista i responsable d’algunes investigacions rellevants, com la que va destapar el cas de Jimmy Savile, el pederasta de la BBC. Williams-Thomas és un personatge conegut a la televisió britànica per les seves produccions sobre investigacions policials i crims.
Diana: caso abierto té una durada de només quaranta-cinc minuts, té una estructura molt senzilla i es basa en tres premisses: la primera, entrevistar-se només amb testimonis que no hagin fet mai declaracions sobre aquest cas. La segona, establir les incògnites que encara estan pendents de resoldre. I la tercera, donar una resposta final a l’espectador al voltant d’aquests misteris.
Williams-Thomas s’entrevista amb setze persones diferents, entre elles dos amics personals de Diana a qui ella havia confessat la seva por a ser assassinada. També conversa amb un oficial que s’encarregava de la seva protecció, un expert en tecnologia que va revisar si hi havia micròfons ocults a la residència de Diana de Gal·les i un fotògraf de la policia que va participar en la reconstrucció de l’accident. També s’entrevista amb un amic d’Henry Paul, el xòfer del cotxe; un testimoni de l’accident, el metge que la va atendre al mateix túnel i el cirurgià cardiotoràcic que va fer l’informe de la seva mort. Parla amb la policia francesa que va dirigir la investigació a París, amb tres experts que van revisar si el cotxe havia estat manipulat i amb tres homes vinculats a la BBC que comenten l’engany que el periodista Martin Bashir va fer servir per convèncer Diana que li concedís una entrevista televisiva.
El misteri enganxa. Té ritme, va al gra i la proximitat dels testimonis al cas és indubtable.
Al voltant de la mort de Lady Di plana una aura de morbositat narrativa, i té els ingredients essencials per convertir-se en una mena de misteri etern. Williams-Thomas acaba el reportatge donant unes respostes molt clares als interrogants que planteja inicialment. I algunes resulten tan òbvies com decebedores. “He eliminat conspiracions i acusacions no demostrades”, aclareix per justificar les seves conclusions.
Passaran dècades, es commemorarà la mort de Diana amb noves investigacions i segurament sempre s’arribarà al mateix punt. Hi ha una resistència a creure que aquell 31 d’agost del 1997 el que va passar va ser, senzillament, un malaurat accident. Segurament perquè es prefereix pensar en teories maquiavèl·liques misterioses abans que acceptar que la vida i la sort s’acaben en dècimes de segon per raons fortuïtes.
