TV3 ha aconseguit, amb Generació porno, oferir continguts de servei públic i, encara millor, provocar una certa sacsejada social. Ha trobat un tema que ha provocat impacte entre joves i adults, ha estimulat converses a casa, a la feina i entre companys. Els aspectes que més han commocionat els espectadors han sigut, d'una banda, descobrir el nivell de violència i crueltat extrema que ofereixen les plataformes de pornografia i, de l’altra, la banalització del sexe com a mètode relacional entre els joves. Generació porno ha provocat que una altra generació, la dels pares i mares, passessin d’una sospita condescendent i difusa sobre el desenvolupament sexual dels seus fills a una mena de bany de realitat. No s’imaginaven que el panorama fos el que s’ha descrit al programa i que les expressions facials de les mares i pares participants en el programa evidenciaven. En aquest sentit, Generació porno ha complert amb escreix la missió que tenia, i TV3, també.
A mesura que la sèrie documental ha anat avançant s’ha esforçat en donar algunes respostes a les problemàtiques plantejades. Amb tot, són les solucions previsibles i que, com sempre, s’ofereixen des de la impotència per executar-les. Educació, implantació de lleis i modificacions de normatives a nivell digital són un reclam que, com a molt, queda en la mentalitat de l’espectador. S’ha de felicitar també l’ideòleg que va plantejar la conversa entre la parella d’actors porno i una mare amb els seus fills. L’actor i l’actriu desmitificant les seves interpretacions, fingint una postura sexual al sofà, on ell feia veure que trepitjava el cap d’ella contra el reposabraços de la butaca, és de les posades en escena dignes de formar part de la història visual de TV3. Pedagogia pura. Res millor que exhibir la falsedat i la impostura, la comèdia que envolta un comportament, perquè la mirada modifiqui per sempre més la manera d’interpretar-la. I si és amb sentit de l’humor, molt millor.
Hi ha un factor més subtil que potser s’ha distorsionat al llarg dels tres capítols. Val a dir que els pares i mares que han participat en el documental han estat impecables i generosos. I està bé que es mostri aquest rol parental d’implicació i preocupació. Però pensant en termes de generació (diguem-n’hi boomer, diguem-n’hi X), s’ha donat una imatge d’exemplaritat sexual que està molt lluny de la realitat. I d’aquelles noces, aquests confits.
La Nit temàtica després de l’últim episodi, impecablement conduïda per Laura Rosel, va ser un programa especial en què els engranatges van funcionar amb solidesa. El plantejament narratiu, la posada en escena, l’execució i els experts van ser d’una eficàcia indubtable. Però el programa va ser una reiteració d’idees i arguments que tampoc va saber donar més respostes de les que ja havia proporcionat Generació porno. Ja s’entén que TV3 necessitava un repicó de final de festa per felicitar-se i subratllar la importància de la sèrie, però era difícil bastir de noves aportacions el discurs que feia tres setmanes que escoltàvem.
